L'impost que grava els béns immobles omple cada vegada més les arques municipals. En els últims cinc anys la recaptació de l'IBI s'ha elevat un 6,8 per cent i els ajuntaments gironins ingressen ja 20,3 milions més que en 2012. Aquest va ser l'any que va marcar un abans i un després donat el Govern va acordar una pujada dels tipus de l'IBI i poc després el Cadastre va iniciar un procés de regularització per a destapar béns ocults. Com a resultat d'aquest cadastràs la factura va anar in crescendo fins als 306,8 milions d'euros de 2017, segons les últimes dades tancades de liquidacions del Ministeri d'Hisenda.

En plena crisi econòmica els ingressos de les administracions van començar a desplomar-se, posant contra les cordes sobretot als ajuntaments, que van veure aprimar encara més els seus pressupostos en un estat ja pràcticament d'asfíxia financera. Va ser llavors quan es va decidir esprémer al màxim l'impost sobre béns immobles. D'una banda, en 2012 el Govern central va ordenar pujar els tipus de l'IBI i va donar l'opció a més a les corporacions locals d'aplicar una revisió expressa dels valors cadastrals amb taxacions desfasades.

Però també va ser important l'impacte que ha tingut el procés de regulació cadastral iniciat a mitjan de 2013. Els inspectors del Cadastre es van llançar al terreny per a destapar tots aquells béns ocults, que no figuraven en els registres, ja fossin construccions de nova planta, ampliacions, canvis d'ús o reformes que elevessin el valor de l'immoble. Es van pentinar tots els ajuntaments, amb drons, fotografies aèries i recorreguts a peu. Aquesta comprovació massiva va acabar en 2018 i es van descobrir 15.000 immobles sense declarar.

Les dades de recaptació d'Hisenda, de moment, només arriben fins a 2017 i ja apunten a un increment important de la recaptació, que segurament serà major quan s'obtinguin les xifres de 2018.

Les liquidacions pressupostàries dels municipis gallecs revelen uns ingressos per l'IBI urbà de 302,3 milions d'euros, als quals se sumen altres 4,4 milions de l'IBI rústic. Encara que la recaptació sobre propietats rústiques és molt baixa, també ha estat la que més ha notat l'impacte del procés de regularització cadastral. L'IBI sobre aquest tipus de propietats es va elevar més d'un 30 per cent des de 2012. La raó és que molts dels béns que es van destapar en el procés de regularització cadastral eren piscines, garatges, magatzems o annexos situats en zones rurals. Quant a l'IBI urbà, l'increment de la recaptació en l'últim lustre ha estat del 6,3 per cent.

Malgrat aquest increment, Catalunya ha estat una de les comunitats menys afectades per aquest procés de regularització cadastral i això es tradueix també en les xifres d'ingressos obtinguts per l'Impost de Béns immobles. Els ajuntaments catalans són els tretzens de l'Estat que més han elevat la seva recaptació per l'IBI urbà des de 2012, amb una mitjana de l'11,8%.

Molt per davant queden Extremadura, on es va recaptar un 30 per cent més, Castella-la Manxa, amb un increment del 25 per cent, i Madrid, amb un 20 per cent més. També passen per davant Galícia amb un 19,8% o les Illes Canàries que superen el 18%.