Espanya va ser el quart país de la Unió Europea que més va reduir la desocupació juvenil al gener en comparació amb el mateix mes del 2018, un total de 3,5 punts percentuals, però té la tercera taxa d'atur més alta entre la població d'entre 14 i 24 anys, segons es desprèn de l'informe trimestral de la Comissió Europea sobre ocupació. Grècia (5,2 punts), Eslovàquia (3,9 punts) i Portugal (3,6 punts) van ser els socis comunitaris que van registrar caigudes de l'atur juvenil més pronunciades que la d'Espanya al primer mes d'aquest any. Es va incrementar, però, a Malta (2,5 punts), Estònia (2 punts), Suècia (1 punt), Hongria (6 dècimes) i Itàlia (4 dècimes).
De fet, Itàlia va passar a tenir la segona taxa més alta d'atur juvenil del bloc comunitari, amb un 33%, superant el 32,6% d'Espanya, ara en tercera posició, i encara per darrere de Grècia, que va registrar un 39,1% al novembre de 2018 (últimes dades disponibles al país hel·lè). Les més baixes, per contra, són les d'Alemanya (6%), República Txeca (6,1%) i els Països Baixos (6,5%).
En el conjunt de la UE, la taxa d'atur entre els joves es va situar en el 14,9%, nou dècimes menys que al gener de 2019, mentre que a l'eurozona es va reduir 1,2 punts per situar-se en el 16,5 %. En total, hi havia 3,4 milions de joves aturats al bloc comunitari, dels quals 2,4 milions es trobaven als països de la moneda única.
Per la seva banda, la taxa d'atur del conjunt de la població es va situar en el 6,5% a la UE i en el 7,8% a l'eurozona, en comparació amb el 7,2% i el 8,6% registrats, respectivament, al gener de 2018. Aquestes dades suposen el percentatge més baix de la UE des de l'inici de la sèrie al gener de l'any 2000 i la millor dada de la zona euro des de l'octubre de 2008.
La desocupació va caure a gairebé tots els Estats membres, excepte a Dinamarca i Malta, països en els quals es va mantenir estable. Espanya va registrar la major reducció en termes absoluts (487.000 aturats menys), però Xipre va ser el soci comunitari en què més va disminuir la desocupació en termes relatius (2,7 punts).
Per altra banda, l'atur de llarga durada (un any o més sense feina) es va reduir mig punt percentual en el conjunt de la UE a l'últim trimestre del 2018, fins a situar-se en el 2,8%. D'aquesta forma, hi havia 6,9 milions d'aturats de llarga durada a finals del passat any i 4,3 milions d'aquests superaven els dos anys sense treballar.
En qualsevol cas, la taxa d'atur de llarga durada va caure a tots els països del bloc comunitari excepte a Suècia, en què es va mantenir estable. Grècia i Xipre van ser els Estats membres amb majors reduccions, encara que el primer país segueix registrant la major taxa en aquest àmbit (13,1%). Espanya, per part seva, continua amb la segona taxa més alta d'atur de llarga durada, amb un 6,1%.
No obstant això, la creació d'ocupació es va alentir a l'últim trimestre de 2018, tant a l'eurozona com al conjunt del bloc, amb taxes de creixement del 0,3% i el 0,2%, respectivament, que contrasten amb l'expansió de l'1,2% observada en els dos casos en els últims tres mesos de 2017.
En qualsevol cas, la taxa europea d'ocupació encadena 23 trimestres consecutius d'increments des que es va registrar al primer trimestre de 2013 el seu punt més baix. Des de llavors, l'ocupació ha crescut, en termes absoluts, en gairebé 16 milions de persones a la UE i en 9,8 milions a l'eurozona.
Nivell rècord d'ocupació
La UE, de fet, va assolir un nivell rècord d'ocupació a l'últim trimestre de l'any passat, amb 240 milions de persones amb un lloc de treball, de les quals 159 estaven ocupades a països de la moneda única. A més, el creixement de l'ocupació a finals d'any va estar dominat pel «fort increment» dels llocs de treball fixos (de 2,7 milions en comparació amb el mateix període de 2017).
