L'Estat va elevar el seu dèficit un 16,2% en els dos primers mesos de l'any, fins als 11.747 milions d'euros, l'equivalent al 0,94% del PIB, davant del -0,84% registrat en el mateix període de 2018. El dèficit públic, excloent les corporacions locals, va augmentar també un 24,4% al gener, fins als 5.457 milions, l'equivalent al 0,43% del PIB, per sobre del 0,36% de gener de 2017, segons les dades publicades pel Ministeri d'Hisenda, que va confirmar que el 2018 el dèficit públic va tancar en el 2,63% del PIB.

El departament que encapçala María Jesús Montero va assegurar que l'increment del dèficit es deu a la devolució de les retencions de l'IRPF de les prestacions per maternitat. De fet, més de 563.000 mares i pares han rebut fins a la data la devolució de l'IRPF vinculada amb els permisos de maternitat i paternitat gaudits entre 2014 i 2017, amb una devolució de 1.300 euros de mitjana (2.012 euros les dones i 470 homes) i un import total de 733 milions d'euros.

L'augment del dèficit de l'Estat es deu fonamentalment a l'increment dels recursos no financers de l'1,5%, fins a 22.797 milions, molt per sota de l'avanç experimentat pels llocs de treball no financers (+ 6,1%), amb 34.544 milions.

Pel que fa al dèficit públic al gener, que engloba a més de l'Estat, les comunitats autònomes i la Seguretat Social (excloent els ajuntaments) es va situar en 5.457 milions, un 24,4% més, l'equivalent al 0,43% del PIB, davant del 0,36% del PIB del mateix mes de l'any 2017.

Tot i que els recursos han augmentat un 3,5%, el creixement del 6,3% de les despeses ha estat superior en 2,8 punts al dels ingressos, i ha estat una conseqüència fonamentalment del creixement de les prestacions socials diferents de les transferències socials en espècie, per l'augment de la despesa en pensions.

Per administracions, el dèficit de l'Estat va augmentar un 26,1% al gener, fins als 6.174 milions, l'equivalent al 0,49% del PIB, per sobre del 0,41% de gener de 2018, mentre que les comunitats autònomes van reduir el seu dèficit un 26,3%, fins els 434 milions, que en termes de PIB suposa un 0,03%, inferior al 0,05% previ.

De la seva banda, la Seguretat Social va augmentar el seu superàvit un 4,3%, fins als 1.688 milions, el 0,13% del PIB, igual que l'exercici precedent. Pel que fa a les comunitats autònomes, les que van presentar superàvit van ser Andalusia (+ 0,02%), Astúries (+ 0,16%), Canàries (+ 0,09%), Galícia (+ 0,11%), Navarra ( + 0,05%), la Rioja (+ 0,05%) i País Basc (+0,09%).

Per contra, van registrar dèficit Aragó (-0,1%), Balears (-0,09%), Cantàbria (-0,16%), Castella-la Manxa (-0,16%), Castella i Lleó (-0,04%), Catalunya (-0,05%), Extremadura (-0,11%), Madrid (-0,07%), Múrcia (-0,11%) i Comunitat Valenciana (-0 ,15%).

Per altra banda, la Seguretat Social va registrar un dèficit de 18.286,46 milions d'euros el 2018, fet que suposa l'1,52% del PIB i una reducció de set dècimes en comparació amb el mateix període de l'any anterior, però va experimentar un saldo positiu de 1.429,52 milions d'euros fins al febrer de 2019, segons l'execució pressupostària de l'organisme.

Aquest resultat es deu, principalment, a l'increment de 6,47 punts percentuals de les cotitzacions socials, fins 20.094 milions d'euros, el 17,5% del previst per a tot l'any (114.915 milions).