Recordo, seria cap a la fi dels anys 50 del segle passat, essent encara nen d'entre 10 i 12 anys, que a casa meva, formada per petits agricultors i ramaders de la Ribera del Duero, els oncles i el pare em portaven a segar els cereals, on anava encantat, especialment els blats. L'ordi deixava una certa picor. A totes les parcel·les, però especialment a les terres de la vega, pràcticament cada any es produïa tabac; així ho deia el meu avi (estic veient el somriure que se li escapa a algun lector habitual com sol fer quan en algun escrit el cito), que no era altra cosa que una pols de color marró més o menys fosc depenent de l'any. Hi havia anys que es produïa molt tabac i altres poc, depenent del temps que havia fet durant el mes de maig i principis de juny. Si havia plogut força, la densitat d'espigues era alta i el creixement més gran del que és habitual, produint l'«ajagut» (tombat que deia el meu avi). Aquesta situació afavoria les parcel·les més fèrtils amb el desenvolupament de rovells, marrons i grogs. El tabac no era altra cosa que les abundants espores marronoses produïdes pels rovells que s'alliberaven durant la sega.

El fet que les condicions fossin òptimes per al desenvolupament dels cereals i tractant-se de varietats amb molta capacitat de fillols, augmentava la densitat d'espigues produint una major producció de grans i el consegüent ajagut, encara que la relació entre farina i segones (la pell del blat) era desequilibrada i amb menor densitat de gra. La qualitat era clarament inferior a la normal però el pes final era superior al d'un any amb falta d'humitat durant el desenvolupament, per exemple, en un maig sec. Aquesta situació li agradava al meu avi, per això, quan se li comentava la llàstima que feia aquell camp «tombat», solia contestar «el tombat aixeca l'amo»; malgrat els atacs de rovell, aquell any era bo. Avui els rovells en els cereals són més agressius i s'exigeix més qualitat en el gra quan, en l'època del meu avi, el Servicio Nacional del Trigo (SNT) es quedava amb tot i més que hi hagués. Avui el rovell no és una anècdota sinó que en algunes zones és un problema, per això, en el marc del Projecte Europeu dels rovells en blat (H2020 RUSTWATCH), es van reunir tècnics amb representants de cases de llavors, fitosanitaris, comercials, cooperatives i organitzacions, per tal d'aprofundir i compartir les opinions de tots els assistents en relació amb 5 estratègies que ens poden permetre una bona gestió del rovell dels cereals. L'objectiu que unia tots els assistents era molt clar: cooperar per a un control integrat d'aquestes malalties. I és que el rovell groc del blat s'ha convertit, en el que portem de segle XXI, en una de les malalties més devastadores dels cereals a escala mundial. S'estan produint pèrdues milionàries a causa de l'aparició de noves races, millor adaptades i molt més agressives, que causen la preocupació dels agricultors. Tot i això, aquesta és una malaltia en gran part desconeguda, de manera que és necessària una actualització, rigorosa i veraç, alhora que pràctica, per entendre com actua el patogen, la malaltia i els seus cicles epidèmics, amb la intenció d'aportar informació útil per a la seva gestió, tant des del punt de vista ambiental i fitosanitari com econòmic. La voluntat és poder activar un sistema d'alerta quan es detecti la malaltia, objectiu del taller organitzat a INTIA.

Aquest projecte europeu se centra en 5 objectius: comprendre la biologia del fong; conèixer la resistència dels blats i el comportament de les diferents varietats; compartir experiències i estudis; integrar informació, i gestió de dades, riscos i xarxa de vigilància. És a dir, les experiències de tots aquells que estiguin disponibles i accessibles a tothom. Recordo també que el rovell groc del blat és causat pel fong Puccinia striiformis. És una de les malalties vegetals més àmpliament distribuïdes per tot el món, i també la que produeix majors pèrdues en aquest cultiu. Va ser descrita per primera vegada l'any 1777 a Europa, tot i que s'ha estès per totes les zones temperades de cultiu de blat del planeta. La seva gran capacitat de dispersió a llargues distàncies és causada per la seva aptitud de causar infeccions successives d'un camp a un altre durant les estacions amb clima favorable, i també per la característica de ser una malaltia policíclica. La situació de contenció de la malaltia a Espanya s'ha anat mantenint fins a l'any 2011 amb la introducció d'una nova raça del patogen prèviament identificada el 2009 i 2010 a Alemanya i als països escandinaus. L'aparició de noves races del fong està adaptada a climes més temperats i amb reconeguda major agressivitat.

Els símptomes de rovell groc es manifesten en qualsevol estat fenològic del cultiu mitjançant pústules allargades en el feix de la fulla d'un color groc o ataronjat. Els focus i els símptomes inicials en fulla, de poca severitat, són els indicis que poden permetre a l'agricultor anticipar-se a símptomes de major gravetat per realitzar tractaments fungicides. Qualsevol cerealista sap que el rovell groc és una malaltia molt agressiva si les condicions li són favorables i la varietat és susceptible, ja que en pocs dies pot produir-se una epidèmia molt severa. Els factors ambientals més importants per al seu desenvolupament són la humitat, la temperatura i el vent.

Crec important valorar el projecte europeu positivament, ja que defineix una estratègia de treball a llarg termini en la lluita contra una malaltia que pot convertir-se en cíclica a tot el món. Totes les mesures de prevenció, així com la creació d'un sistema d'alerta i informació compartida de coneixements, són les millors iniciatives per evitar daltabaixos econòmics de molts agricultors, alhora que es garanteixi la seguretat alimentària. El problema és, a diferència de l'època del meu avi, que ara «el tombat no aixeca l'amo».