L'expresident de BBVA Francisco González va afirmar que Bankia va ser «la història d'un dia» i que els seus problemes despertaven «temor» en el mercat per un possible contagi al sistema financer donada la seva grandària, al mateix temps que va criticar que el Banc d'Espanya era l'únic que no volia acceptar el problema, per la qual cosa el Govern, a través del Ministeri d'Economia, va haver d'actuar.

Així ho va assenyalar González, ara qüestionat per la seva relació amb l'excomissari empresonat José Manuel Villarejo, durant la seva declaració en qualitat de testimoni en el judici que investiga la sortida a borsa de Bankia el juliol de 2011 que se celebra a l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares.

«Bankia és la història d'un dia. Tothom estava pendent, despertava temor per la seva grandària; La sensació era que hi havia problemes molt greus i, o es feia alguna cosa, o podia arrossegar tot el sistema financer», va assegurar el testimoni davant la secció quarta de la sala penal.

Segons va relatar, l'any 2007 es va iniciar la crisi, mentre que un any després els problemes es van accelerar. A Espanya, no obstant això, va explicar que es va mantenir la posició que es tenia el «millor» sistema financer, intentant ajudar a través dels mecanismes dels SIPs. «Això era, en definitiva, ajuntar caixes dolentes amb caixes dolentes i treure caixes pitjors», va afegir.

«En el cas de Bankia, Caja Madrid estava en una situació complicada, però probablement no tant. Com a conseqüència del SIP comença a deteriorar-se i la inclusió de Bancaixa va ser el toc final», va subratllar l'expresident de BBVA.

González va explicar que quan De Guindos va arribar al Govern tenia com a principal tasca avaluar el desfasament de capital del sistema financer, per la qual cosa va decidir establir el famós decret de provisions conegut vulgarment com a «Guindos I», que no seria suficient i que va portar posteriorment a aprovar un «Guindos II». «Lògicament afectaven més les entitats més petites que les grans», va assenyalar.

Les cotitzacions de les entitats financeres espanyoles havien caigut des de 2010. «Les caigudes eren molt grans, sens dubte», va asseverar. En aquest moment, la percepció que es tenia sobre Bankia era «molt negativa».

De fet, l'expresident de BBVA va reconèixer que els comptes de Bankia, al febrer de 2012, eren «poc creïbles». «Els números que presentava el banc eren una forma molt allunyada de la realitat», va criticar.

Segons va precisar, els administradors tenen un marge per a moure's en establir els números, ja que alguns assumptes es basen en «judicis de valor», però la sensació en general va ser que els beneficis eren «molt alts». «Ningú es creia res», va assenyalar.