Gerard Masa del Moral va prendre el relleu d'una empresa que va néixer amb la vocació d'un despatx de l'època i que a cop d'esforç i d'experiència s'ha anat convertint en una consultoria pionera a l'Estat espanyol pel seu model «business intelligence», que permet oferir un assessorament i una planificació financera al client a través d'una app amb informació en temps real.

Què és el «business intelligence» i què el diferencia de la consultoria tradicional?

El business intelligence permet saber tota la informació de la teva empresa en temps real. El concepte de consultoria tradicional «cuina» les dades que vol treballar, i en canvi el business intelligence trenca amb el paradigma i diu que la tecnologia permet treballar d'una altra manera: l'excel ja no és una eina de present ni de futur. El nostre objectiu és aconseguir que aquestes dades que el client vol les aconsegueixi amb un cop de ratolí. I això es fa amb un treball previ de saber com funcionen les bases de dades, d'entendre què hi ha al darrere, i després cal saber-ho programar per ensenyar-ho com vols. Jo fa molts anys que treballo pensant què he de fer per donar-li un servei cada vegada millor al client, i per això hem creat aquesta eina, que és única a Espanya.

Com funciona aquesta eina?

És tan fàcil com una app accessible des del teu mòbil, on ho pots veure tot en qualsevol moment. No pot ser que l'hagis d'anar a buscar tu. Una gestoria ordinària és qui descarrega l'Excel i va a buscar les dades. Amb aquesta eina el client entra a l'aplicació i al dashboard hi té tot el que vol analitzar.

A qui va dirigida?

Nosaltres som economistes i ens posicionem en els aspectes empresarial i financer, però també assessorem al particular. Ens ve a buscar gent jove, amb ganes de crear una empresa que aporti un valor afegit per la gent i que gaudeixen del que fan.

Com aconseguiu ser competitius?

Donem un servei al qual hi hem invertit molts anys, tant en formació com en recursos tecnològics, tot plegat amb l'objectiu de preveure escenaris futurs. Per un preu una mica més car, donem un valor que compensa amb escreix aquest increment. El típic target d'una assessoria és la petita empresa, però aquesta no pot pagar un assessor financer, ja que solen cobrar entre 500 i 100 mil euros l'any. Nosaltres aquest luxe el donem a cost d'assessoria. I un cop els hi ofereixes, no se'n desenganxen, perquè tornar a l'assessoria tradicional és fer un pas enrere.

Què és el que valoren més els seus clients d'aquest servei?

Per l'empresari té molt valor tenir la informació a temps real en una app per marges, ja que normalment estan acostumats a treballar per tresoreria. En una estructura de pèrdues i guanys hi ha diferents marges a treballar: el comercial, el brut i el net d'explotació, etc. I cada un es treballa d'una forma concreta.

Per exemple, el marge net es fa calculant les despeses indirectes, que nosaltres analitzem per saber si estan optimitzades, és a dir, si hi ha sobredespeses. I d'aquesta manera jo puc dir-li al client que potser fa massa descomptes i no ho sap. La majoria de vegades la gent no sap que perd diners fins al cap de quatre o cinc mesos, perquè com que té líquid no se n'adona. Però hi ha un petit forat al vaixell que va fent aigües.

Per què és necessària la figura de l'assessor financer?

L'objectiu d'un assessor fiscal és aconseguir que el client pagui menys optimitzant la factura fiscal i buscar les millors alternatives d'estalvi. A més, jo sempre dic: com és que anem a l'assessor fiscal perquè ens revisi l'esborrany de la renda i no per quan el banc ens ven productes que no sabem ben bé què són? Molts cops la gent pensa que li venen productes de 5 estrelles quan en realitat li'n donen de 2 o de 3, i això passa molt sovint. L'altre dia un client em deia que des del banc li havien recomanat un producte que no està catalogat per Morning Star, la principal empresa de renting del món. La nostra feina és protegir el patrimoni del client, fer una bona gestió del risc i informar-lo dels canvis macroeconòmics que hi ha. Jo sóc economista i tinc informació macroeconòmica, per la qual cosa puc preveure escenaris de futur. I el món canvia constantment. L'assessor financer sempre treballa a mig o llarg termini, i no et farà multimilionari, però sí que farà que els teus diners es multipliquin.

Què és la gestió del risc?

Es tracta de preveure qualsevol escenari de futur que posi en risc el patrimoni d'una empresa. Molts factors poden posar-lo en risc, com la denúncia d'un treballador. Jo fa molts anys que prescric assegurances D&O (directors and officers liability insurance), molt habituals als països anglosaxons, i que ara sembla que aquí es comencen a prescriure. D'altra banda, gestió del risc també és preveure un escenari futur per cobrir els familiars en cas de pèrdua, i també pensar en una jubilació digne. Cal ser proactiu, perquè les coses poden canviar substancialment d'un dia a l'altre: l'Estat espanyol està demanant des de fa més de 2 anys crèdits al Banc d'Espanya cada vegada que ve la paga doble. Això vol dir que no tenen suficients ingressos dels que avui cotitzen per pagar els jubilats. I la setmana passada sabíem que els jubilats estan cobrant de mitjana 175? més que els nous contractats.

Quin creu que serà l'escenari futur de l'economia espanyola?

La visió és molt pessimista. Des d'un punt de vista macroeconòmic, Espanya no és capaç de fer els deures. Hauria de canviar massa el model de negoci com a Estat, que ara està basat en el turisme, i assemblar-se a d'altres potències europees i mundials que es sustenten amb tecnologia automobilística, químiques o indústries d'alt valor afegit. Nosaltres creem riquesa a base de res i tampoc sabem captar capital de fora.

Seguiran coexistint aquests dos models de gestoria?

No, la gestoria tradicional està destinada a desaparèixer perquè viu desbordada per la feina administrativa. Jo porto molts anys intentant desafogar aquesta sala de màquines, i per això hem incorporat tanta tecnologia. I això no es fa en quatre dies. Cal transformar el model de negoci intern, i és molt complicat tenint en compte que a l'assessoria tradicional un 40% dels treballadors tenen més de 55 anys.

Fa 3 setmanes vaig anar a una convenció a Saragossa i es va explicar que a Espanya hi ha uns 67.000 despatxos, dels quals màxim 7.000 són tecnològics tirant molt llarg. Ens en queden 60.000 que s'han de reconvertir o vendre's. I tenim una hisenda que en canvi és de les més tecnològiques d'Europa. El futur que ens espera és una administració que sabrà a temps real quina gestió fas dels teus comptes, per tant els comerços que viuen de no pagar tant d'IVA, per exemple, hauran de tancar.

Quins reptes de futur té el Grup Nous Tràmits de cara als propers anys?

Volem potenciar les totes les àrees que treballem per seguir donant el millor servei possible. A més, també tenim el repte d' actualitzar l' estructura de treballadors aconseguir un equilibri entre comercials i matemàtics i estadístics. Per molt que tinguis un departament d'I+D i facis moltes coses, si no comuniques els avanços que fas, no serveix de res.