Quan es parla del consum de carn en general ens estem referint al consum de tots els aliments amb estructura càrnia, però quan es parla de carn en particular, és un fet que ens referim a carns vermelles procedents de remugants i de porcí. També és un fet que la indústria amb major influència en el Producte Interior Brut (PIB), especialment a Catalunya, és la indústria de la carn. En algunes comarques, la producció de porcs i de tots els productes necessaris perquè sigui possible les caracteritzen.

Després de la crisi russa, la indústria càrnia ha sabut sobreposar-se i trobar nous mercats de manera especial, com els mercats orientals: xinès, japonès, etc. Durant l'inici del nou any, s'estava produint una preocupant baixada dels preus en aquests mercats, especialment en el xinès, al voltant d'un 16% més baix que l'any anterior. No obstant això, el preu va començar a recuperar-se a mitjans de febrer, després de mesos entre l'estabilitat i el descens. A més, l'augment de preus s'ha registrat en una època de l'any, on durant 2 anys, la tendència va ser bastant a la baixa. La situació sanitària a la Xina segueix essent preocupant, ja que no cessa la confirmació de nous casos de Pesta Porcina Africana (PPA). El període d'Any Nou Xinès, que s'ha celebrat fa un parell de setmanes, és sinònim d'importants moviments de població transfronterers que poden haver afavorit la propagació de la malaltia, inclòs el transport d'aliments contaminats. Aquesta manca de producte propi pot afavorir a les empreses espanyoles amb l'exportació de carn de porcí. Per la seva banda, el Grup de Boví d'Anice es va reunir el passat 28 de febrer per analitzar la situació del sector i debatre alguns temes d'especial rellevància per a aquest sector. El president del grup va realitzar un breu balanç del sector de l'any passat, que en termes generals, va mostrar una evolució positiva. La producció va arribar a les 552.315 tones, un 3,03% més respecte al 2017. L'element negatiu es troba en el consum, en particular a les llars, que segueix baixant a un ritme preocupant. L'any 2018 es va tancar amb un consum per càpita de només 5 quilos/persona/any i un percentatge de caiguda proper al -8%. Les primeres impressions a l'inici de 2019 mostren una arrancada d'any molt fluixa en tots els àmbits, inclosa l'exportació. Davant aquesta situació, em sembla molt important conèixer com percep el consumidor el consum de carn. Un dels criteris d'elecció de la carn en el punt de venda és el seu aspecte visual. En el cas dels embotits, a més, se suma com a criteri de decisió clau l'olor del producte. Un altre factor que es té en compte és la informació de les etiquetes, més de la meitat dels compradors, el 56%, afirma que la tenen en compte en la seva decisió de compra, així ho ha posat de manifest un estudi que FECIC ha encarregat a la plataforma d'estudis del comprador AECOC Shopper View sobre indicadors i tendències de compra i consum de carns i productes carnis.

Aquest estudi destaca que el consumidor vol en l'etiquetatge una informació rellevant, on ha de constar: la data de caducitat, el tipus d'animal i el preu per quilo de producte. Aquesta importància que se li dona a l'etiquetatge és el que FECIC pretén fer valdre per mitjà dels seus dos programes d'autocontrol voluntari: el Programa PACIC, que verifica la qualitat dels elaborats que les empreses posen en els punts de venda, així com la traçabilitat de les carns, i el Programa PAED, que impulsa un etiquetatge voluntari per verificar l'ús correcte de la menció, per exemple, Duroc, en les carns i productes carnis en les que s'utilitza en la seva elaboració carn d'aquesta raça d'espècie porcina. Pel que fa al consum de productes carnis, es produeix una dicotomia. D'una banda, als consumidors, en general, els agrada la carn i el seu gaudi, és un aliment gustós al paladar i fàcil d'introduir a la dieta, amb opcions versàtils a l'abast de qualsevol butxaca. No obstant això, s'evidencia que es consumeix amb preocupació, per tota la pressió social i informació negativa que es dona i que interfereix en la freqüència de consum, com són temes relacionats amb el maltractament animal o l'afirmació que menjar carn és perjudicial per a la salut i el medi ambient. Això ha provocat també que alguns compradors optin per noves tendències en auge com el flexitarianisme o, fins i tot, el vegetarianisme. Tot i aquesta dualitat, el consumidor espanyol li agrada consumir carn de forma habitual, mínim un cop a la setmana, el 81%. Entre els principals motius de consum, s'aprecia que el 48% ho fa pel plaer i el gaudi que li aporta, el 42% per seguir una dieta equilibrada en proteïnes i nutrients, i el 30% per qüestions de salut. Pel que fa a la disminució del consum de carn per part d'alguns consumidors, que també és una realitat, l'estudi indica que un de cada tres assegura consumir menys quantitat de carn que fa uns anys, tot i que no l'ha abandonat per complet. El perfil que més ha reduït aquest consum és el de les dones (33%) i els més grans de 55 anys (39%), i el motiu principal que donen és per salut (66%), pel colesterol (30%), perquè engreixa (11%), i per temes relacionats amb el benestar animal (22%). Una altra de les conclusions és que els consumidors demanen més segells de qualitat de les carns, tant en temes de benestar com certificacions ecològiques. Concretament, un 35% diu que augmentaria el seu consum si el producte portés el segell de benestar animal, i un 32% en el cas del segell d'ecològic. Cal tenir en compte que el 22% de consumidors han deixat de menjar carn per temes relacionats amb el benestar animal i el 15% per motius ecològics. Conscienciar sobre les formes de producció i saber traslladar al consumidor les bones pràctiques del sector ajudarien, sens dubte, a millorar la percepció que té dels productes carnis.