La creació d'un nou impost sobre el sector bancari, ja sigui aplicable als beneficis, als dipòsits o als préstecs, provocaria un efecte de distorsió que derivaria en una caiguda del Producte Interior Brut (PIB) superior als potencials majors ingressos que podria obtenir el Govern. Així ho exposen els economistes José Emilio Boscá, Rafael Doménech, Javier Ferri i Juan Rubio-Ramírez en un article elaborat per BBVA Research en el qual s'analitzen els efectes de la introducció de tres impostos bancaris alternatius sobre les principals variables macroeconòmiques.
«Els tres tipus d'impostos bancaris tindrien efectes negatius similars sobre l'activitat econòmica», remarquen els experts, que calculen que l'elasticitat general del PIB pel que fa als ingressos públics post aplicació d'un nou gravamen al sector és propera al -0,9%. A més, asseguren en el document que, com més alta sigui la taxa de l'impost, més s'intensificarà la reacció dels bancs en termes de repercutir part del cost fiscal a les llars i les empreses.
De la mateixa manera, estimen que per obtenir un augment dels ingressos públics equivalent a 0,1 punts percentuals del PIB, els bancs haurien d'elevar el cost dels préstecs en prop de 15 punts bàsics. En suma, un impost bancari augmentaria el tipus d'interès aplicat als préstecs en augmentar el cost de capital de les entitats financeres, el que impactaria sobre l'economia real.
De fet, la idea d'aplicar un impost al sector bancari ha estat sota un intens escrutini des de la crisi financera internacional de 2007, fet pel qual en els últims anys s'han presentat diversos estudis per justificar o no la conveniència de la seva creació.
La Comissió Europea, per exemple, dóna suport a aquesta tributació en considerar que contribuiria indirectament a augmentar l'estabilitat financera en descoratjar certes activitats de més risc o perquè contribuiria a recuperar les ajudes públiques proporcionades als bancs durant la crisi. També entén que podria utilitzar-se per crear un fons per a una futura reestructuració bancària o per garantir que el sector faci una aportació «justa i substancial» a les finances públiques.
A Espanya, el debat sobre l'aplicació d'un impost al sector bancari s'ha intensificat durant els últims mesos. Precisament en aquest moment els partits polítics estan definint les seves propostes de cara a les eleccions generals del proper 28 d'abril.
Unides Podem, actual soci de govern del PSOE, és l'impulsor de l'impost a la banca i l'únic partit que encara manté la idea de la seva creació de manera consistent. Segons la seva opinió, és necessària la implementació de l'impost sobre les transaccions financeres i un tribut a la banca que augmenti 10 punts el tipus impositiu de les entitats a l'impost sobre societats per tal de recuperar els 60.000 milions d'euros injectats durant el rescat.
Si és el cas, el PSOE, tot i que en un primer moment es va mostrar partidari d'imposar un nou tribut a la banca, finalment va declinar donar-li suport al Ple del Congrés, tot i que manté la proposta de crear un impost que gravi les transaccions financeres en els mercats de valors. El PP advoca per la no aplicació d'un impost sobre les transaccions financeres, rebutja la creació un nou impost a la banca i fins i tot ha demanat al PSOE que elimini l'impost sobre actes jurídics documentats.
