? Els Estats Units van gastar més recursos, més ràpid i amb més contundència en el rescat bancari. La UE es va demorar, va ser més tèbia i no va afrontar el problema d'una sola vegada sinó de manera gradual i per països. En 2017, un decenni després de la crisi financera, encara va haver-hi rescats a Europa i ensulsiades de bancs que pervivien com «zombies». Segons un estudi de Luc Laeven i Fabián València, entre 2008 i 2012 els EUA va destinar el 4,5% del seu PIB a netejar el sistema financer, restablir l'operatòria bancària i reactivar el crèdit. En l'eurozona es va gastar el 3,9% del PIB.

Això va ser encara més insuficient perquè a Europa la bancarització i el pes del sector en l'economia era molt superior: segons una estimació de l'economista Daniel Lacalle, en el moment pitjor de la crisi els actius totals de la banca suposaven el 80% del PIB dels EUA i el 320% del de la Unió Europea.

En part això era així perquè l'economia estatunidenca té molt més desenvolupats els mercats de capitals i altres fonts de finançament sense intermediació bancària. I això va suposar a més un alleujament doble. Perquè el bloqueig del crèdit bancari va danyar molt menys a l'economia estatunidenca que a l'europea, atès que mentre als EUA els bancs finançaven el 20% de l'economia real i menys del 65% de les empreses, a la UE suposava el 80% i el 86% respectivament. L'altre efecte l'acaba d'explicar el governador del Banc d'Espanya en el pròleg al llibre «La Unió fa la força» sobre la UE. L'existència de robustos mercats de capitals als EUA, afirma, permet que «entorn del 40% de les pertorbacions que afecten un Estat acabin diluint-se entre la resta dels Estats» per «la propietat transfronterera del capital». Per contra, «el menor desenvolupament dels mercats de capital europeus i l'elevat biaix nacional que persisteix en la tinença d'actius» suposa que «a penes se suavitzi» per aquesta via «el 10% de les pertorbacions» que afecten un país concret.

El gradualisme europeu a frenar la feroç crisi bancària va comportar que encara avui persisteixin dubtes sobre la sostenibilitat d'algunes entitats, que el BCE hagi reconegut el 21 de març que el volum de préstecs dubtosos en la banca europea és encara «alt en termes internacionals» i que el Banc d'Espanya hagi dit en la seva memòria de supervisió que els actius tòxics en els balanços bancaris nacionals encara superen als que hi havia abans de la crisi. I això també frena l'economia.