Els habitatges d'ús turístic, vehiculats a través de plataformes com Airbnb, es troben al centre del debat públic sobre la seva regulació i impacte sobre el territori. És un debat que sovint suscita polèmiques, en el qual determinats actors defensen que aquest model turístic genera externalitats negatives per als veïns dels barris o pobles que conviuen amb aquests habitatges. Però el cert és que els habitatges d'ús turístic poden resultar un bon aliat „fins i tot, imprescindible„ per a aquells municipis on els increments d'oferta turística són lents i progressius i, per tant, no existeix prou massa crítica perquè les cadenes hoteleres puguin justificar-hi la creació d'establiments. Aquest és el cas d'Anglès, per exemple, que lidera el rànquing de les localitats espanyoles segons el seu increment interanual de turisme domèstic com a conseqüència de la proliferació d'habitatges d'ús turístic. Anglès va rebre l'any 2018 un 9,2% més de turistes espanyols que l'any 2017, un turisme generalment de perfil familiar.

Aquesta és una de les poques oportunitats de generació d'activitat econòmica als petits municipis on l'ocupabilitat és un repte cada cop més difícil d'abordar. Estem davant d'un model turístic i econòmic que contribueix a evitar la despoblació de les zones rurals del nostre país, oferint oportunitats laborals aptes per a les noves generacions i evitant així que estiguin condemnades a traslladar-se a les ciutats més properes.

Es tracta d'un problema greu: els municipis espanyols de menys de 100 habitants „que podríem considerar en vies de desaparició„ han crescut un 46% des de l'any 2000, segons el Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta tendència només es podrà frenar o revertir si som capaços de crear oportunitats laborals per als habitants d'aquests municipis, que en gran mesura passaran per la digitalització i el canvi tecnològic. L'avantatge que presenten els habitatges d'ús turístic de les plataformes digitals que no trobem en altres alternatives d'allotjament com hotels o cases rurals és la seva flexibilitat: permeten un ús estacional (per exemple, cedint segones residències que estan desocupades gran part de l'any per a l'ús puntual com a allotjaments) i granular (els habitatges d'ús turístic s'incorporen individualment a l'oferta turística, a diferència d'un hotel que aportarà un paquet de places turístiques d'absorció més complicada per a una economia local).

Un altre element que freqüentment s'oblida en aquest debat és la constatació que es tracta d'una activitat econòmica amb un elevat efecte multiplicador: cada hoste que s'allotja a un habitatge turístic esdevé un client dels establiments propers de restauració, petit comerç i activitats locals, de tal manera que cal avaluar-ne el seu impacte positiu en el conjunt del teixit econòmic municipal, particularment si considerem que aquest és un turisme que acostuma a generar més despesa que altres tipologies de turisme. Segons dades d'Airbnb, els hostes dels seus establiments generen una despesa local 2,1 vegades superior a la dels hostes tradicionals.

En definitiva, si abandonem temporalment els prejudicis entorn d'aquest debat possiblement podrem identificar el potencial que genera aquest model turístic a l'hora d'abordar la crisi de model dels petits municipis. I, com ens demostra el cas d'Anglès, no es tracta d'una utopia de futur sinó que ja ho estem vivint als nostres pobles: tan sols cal evitar posar-hi pals a les rodes i abordar-ho com a oportunitat col·lectiva.