20 de abril de 2019
20.04.2019
Diari de Girona

Serà possible sense biotecnologia?

20.04.2019 | 00:09
Serà possible sense biotecnologia?

En el marc del simposi internacional ISBR 2019, realitzat a Tarragona durant la primera setmana d'abril, s'ha celebrat una taula per analitzar l'experiència d'èxit dels agricultors espanyols cultivant blat de moro Bt, l'únic cultiu biotecnològic que se sembra avui dia a la Unió Europea.

Es va parlar de blat de moro Bt a la Vall de l'Ebre, la zona d'Espanya on més pateixen l'atac del trepant (taladre) en el cultiu de blat de moro a causa de les condicions climàtiques. Per aquest motiu, aquest territori reuneix al voltant del 80% del blat de moro Bt conreat a Espanya. De les 345.000 hectàrees de blat de moro que es van conrear a Espanya durant el 2018, un total de 115.246 van ser amb blat de moro Bt, el que representa el 33% del total de blat de moro sembrat. «Només tenim el blat de moro Bt per combatre el trepant», va destacar el president de l'Associació ProBIO i Agpme, José Luís Romeo, que va voler recordar que «gairebé totes les companyies de llavors venen varietats de blat de moro Bt, una llavor que no és exclusiva d'una empresa».

Entre els avantatges del blat de moro Bt, es va ressaltar que es tracta d'una planta amb major sanitat vegetal, especialment perquè no ha estat atacada per una plaga. A més, permet la reducció de l'ús d'insecticides perquè la planta està ja protegida. Un cultiu que permet a l'agricultor «incrementar la producció i reduir els riscos». En aquesta línia, el mateix va recordar que els agricultors que conreen blat de moro Bt a Espanya han de complir unes normes de coexistència amb cultius confrontants, evitant així la creació de resistències.

És curiós que el blat de moro Bt sigui l'únic cultiu biotecnològic que se sembra actualment a la Unió Europea, la resta està prohibit conrear-los, però no està prohibit importar-los ni consumir-los; sens dubte es tracta d'una greu incongruència. Davant aquest fet i el desenvolupament d'altres cultius biotecnològics que estan donant excel·lents resultats, ens preguntem: És possible un sistema agroalimentari que respongui als reptes del segle XXI sense biotecnologia?

Amb aquest suggestiu títol es va organitzar el Fòrum Agrari en el qual va participar el director del Centre de Biotecnologia i Genòmica de Plantes, centre conjunt de la Universitat Politècnica de Madrid i de l'INIA, Antonio Molina. Va sonar bé quan va dir que calia treballar per afrontar nous reptes com el canvi climàtic i facilitar l'adaptació de les plantes a condicions canviants de cultiu, com ara l'aparició (o àmplia difusió) de nous patògens amb la globalització del transport de mercaderies i persones.

Molina va plantejar, com no, que calia millorar la legislació per a la transferència de tecnologia i la comercialització dels resultats de la investigació. El mateix va subratllar que cal convèncer l'opinió pública que l'agricultura és avui una activitat intensiva en coneixement i en tecnologia, com ho són altres activitats amb excel·lent imatge en l'opinió pública, com ara la indústria farmacèutica. Avui el Big Data, la «computarització», el coneixement del genoma, la teledetecció, els drons, estan transformant en profunditat l'activitat agrària.

És veritat que l'agricultura està vivint una transformació tecnològica de gran abast, i la biotecnologia és una part important. El repte per als que som defensors d'una agricultura de talla humana, vertebradora dels territoris i gestora de l'espai, és com ajudar al fet que aquesta tecnologia sigui accessible per a l'agricultura familiar. Jo he tingut l'ocasió d'explicitar que, per a mi, l'agricultura familiar és aquella en què les decisions es prenen al voltant de la taula de la cuina i no del consell d'administració.

Enfront dels grans reptes amb els quals està confrontada, la humanitat no pot renunciar a cap tecnologia. Totes elles són portadores de grans esperances i grans perills, depenent de com s'utilitzi. El debat raonat es transfereix llavors a com es poden canalitzar aquestes noves tecnologies d'una forma constructiva per a la societat. El cas dels nadons genèticament modificats xinesos ha rellançat el debat. S'han de posar, o es poden posar parafangs a la investigació? Amb total sinceritat, diré que la resposta a aquesta pregunta em fa por.

En el cas del Bt, les normes de coexistència impliquen sembrar refugi en les parcel·les, zones on sembres amb blat de moro convencional per evitar que es creuin resistències, però jo no he tingut ni un sol problema en temes de coexistència. Pel que fa a evitar qualsevol tipologia de pol·linització creuada, Romeu reconeix que és un tema al qual tots presten molta atenció i que s'evita de forma harmoniosa.

Impedir als agricultors conrear varietats biotecnològiques garantides, la producció de les quals després importa Europa, és impedir que el sector agrari comunitari pugui ser competitiu. A això cal sumar-li com els agricultors europeus veuen cada vegada més limitats els fitosanitaris que poden usar en els seus cultius, limitant encara més la seva competitivitat, tenint en compte que els països dels quals importa la Unió Europea utilitzen les substàncies que prohibeix usar als agricultors comunitaris. No seré jo qui afirmi la pregunta que ens vam fer, però sí qui digui que hem de ser coherents i tenir en compte tots els avenços tecnològics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook