L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIRef) veu «factibles» i «versemblants» les previsions macroeconòmiques del govern espanyol, que dimarts al vespre va enviar a Brussel·les el seu Pla d'Estabilitat per al 2019.
L'executiu de Pedro Sánchez preveu un creixement del 2,2% aquest any, i rebaixa l'augment del PIB pels propers anys a l'1,9% el 2020 i l'1,8% el 2021.
A més, també pronostica equilibri pressupostari per al 2022 i que el dèficit se situï en el 2% aquest any, baixant a l'1,1% el 2020 i el 0,4% el 2021.
L'atur «L'AIRef assenyala que l'impacte macroeconòmic de les mesures avançades pel govern es considera factible», diu l'organisme, que també «valora positivament l'accés proporcionat pel govern a informació relativa a l'evolució de les principals variables fiscals».
En el document enviat a Brussel·les, el govern espanyol també apunta a un augment gradual de la pressió fiscal, fins arribar al 37,3% del PIB al 2022, un increment que representa prop de 20.000 milions d'euros addicionals en impostos.
En la seva anàlisi, l'AIRef assenyala que tot i que el nivell de creixement es considera «versemblant en el seu conjunt», veu un «biaix a l'alça en l'aportació del sector exterior en detriment de la demanda interna».
En aquest sentit, creu que el consum privat es considera «prudent» tot i que hi ha «mesures que han impactat positivament en la renda
El Govern manté les seves previsions de creixement però estima que l'atur no baixarà del 10% fins a l'any 2022, exercici per al qual ajorna el aconseguir equilibri pressupostari, ja que preveu un dèficit del 2% aquest exercici, de l'1,1% el 2020 i del 0,4% el 2021. La pressió fiscal en el període s'elevarà a uns 26.000 milions d'euros, fins al 37,2%.
Així es desprèn del Programa d'Estabilitat 2019-2022 remès per aquest dimarts per l'Executiu a Brussel·les, en el qual preveu que Espanya segueixi registrant taxes de creixement i de creació d'ocupació superiors a les esperades per al conjunt de la zona euro, però més moderades que en anys anteriors, amb un creixement del PIB per 2019 del 2,2%, de l'1,9% el 2020 i del 1,8% el 2021 i 2022.
«Tot apunta que Espanya es mantindrà en un camí de creixement econòmic en els propers anys que tendirà a convergir cap a la taxa de creixement potencial de l'1,8%», assegura el Govern en el document, en el qual subratlla que, a més de aconseguir mantenir un camí de creixement econòmic «financerament estable», cal aprofitar l'actual conjuntura econòmica favorable per «establir les bases d'un creixement inclusiu i sostenible a mitjà termini des del punt de vista mediambiental i social».
Demanda nacional
La demanda nacional disminuirà progressivament la seva contribució al creixement, en augmentar un 2,3% aquest any, un 1,9% el 2020 i un 1,8% tant el 2021 com el 2022, si bé el Govern preveu que el consum privat continuï en taxes elevades, de l'1,9%, el 1,6%, el 1,5% i el 1,4%, respectivament.
Mentrestant, el saldo exterior restarà una dècima aquest any al creixement i no aportarà cap dècima al PIB en els pròxims anys. Les exportacions de béns i serveis es mantindran en taxes pròximes al 2,7%, mentre que les importacions es moderaran del 3,1% aquest any al 2,7% el 2022.
En aquest context, el saldo de la balança per compte corrent seguirà sent superavitari, situant-se en el 0,5% del PIB al final del període. En línia amb el creixement més contingut de l'activitat, el Govern en funcions preveu que el ritme d'avanç de l'ocupació equivalent a temps complet es moderi, situant-se en el 2,1% el 2019 i lleugerament per sota en la resta.
