Milers de persones van sortir als carrers de Barcelona amb motiu del Primer de Maig per demanar a Pedro Sánchez que aprofiti la seva victòria a les eleccions generals per derogar la reforma laboral, recuperar drets socials i laborals que s'han perdut durant la crisi i exigir llocs de treball dignes.
Convocades per UGT i CCOO, unes 30.000 persones, segons els sindicats -unes 5.000, segons la Guàrdia Urbana-, van sortir de la plaça d'Urquinaona a tres quarts de dotze del migdia i van recórrer tota la Via Laietana en un ambient festiu i reivindicatiu.
La manifestació l'encapçalava una gran pancarta amb el lema: «+ drets + igualtat + cohesió, primer les persones» i, com cada any, els diversos col·lectius van aprofitar per fer les seves pròpies reivindicacions. Així, els treballadors de Nissan, que negocien amb l'empresa la sortida de 600 persones de les plantes de Zona Franca i de Montcada i Reixac, a Barcelona, portaven la seva pròpia pancarta, on es podia llegir: «En defensa de la indústria catalana. Sense indústria, no hi ha país».
Treballadors de CaixaBank, del Metro de Barcelona, la Plataforma Unitària de Gent Gran, treballadors del sector de la dependència o col·lectius feministes amb globus morats van sortir també al carrer per fer públiques les seves reivindicacions.
Un grup de treballadors de la UGT va voler recordar l'exconsellera Dolors BassaMeco mentre se celebra el judici del procés, amb una pancarta on es veia la foto de la política i sindicalista i es demanava la seva llibertat. Fins i tot la sèrie Joc de Trons va tenir el seu espai en la manifestació, ja que un grup de joves de CCOO disfressat de la «Guàrdia de la Nit» portava una pancarta en què es podia llegir «Som la guàrdia dels teus drets».
En el transcurs de la marxa es va rendir també homenatge a les 82 víctimes mortals en accidents laborals durant l'any passat a Catalunya i es van deixar 82 clavells vermells a les portes de la patronal Foment del Treball. En els parlaments, el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, va dir que el 28-A es van omplir les urnes de vots per la democràcia, la justícia i la llibertat.
Per això, li va dir a Pedro Sánchez que ja «no hi ha excuses» per derogar les reformes laborals i va assegurar que Catalunya va demostrar el passat 28 d'abril que vol polítiques «més d'esquerres i més diàleg», i que els problemes polítics se solucionin de manera política i no als jutjats.
Quan es compleixen 100 anys de l'establiment de la jornada laboral de vuit hores diàries, Ros va reivindicar una reducció d'aquesta, l'erradicació de la sinistralitat i de la bretxa laboral, l'establiment d'un sou mínim de 1.000 hores i unes pensions dignes.
També el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, va insistir que els vots de les passades eleccions estan compromesos amb la derogació de les reformes laborals i el retorn dels drets socials i laborals perduts durant els anys de crisi. Pacheco va dir al PSOE que no es tracta de posar un «cordó sanitari», sinó de «no tornar a posar la soga al coll dels treballadors» que estan asfixiats per les reformes laborals i les retallades.
El líder de CCOO a Catalunya va animar a «omplir les urnes» també en les pròximes eleccions municipals i europees per «posar fre a la ultradreta europea», perquè no vagin al Parlament Europeu a canviar «les regles de la nostra democràcia», moment en què molta gent va corejar «no passaran».
Els dos líders van tenir paraules de suport per als polítics independentistes presos i per als més de 300 sindicalistes que estan pendents de judici per participar en piquets informatius durant la vaga general.
