La licitació oficial d'obres a Catalunya va pujar un 19% el primer trimestre del 2019 en comparació amb el mateix període del 2018 però es manté la desacceleració dels dos darrers trimestres, segons ha informat la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC).
Així, es van assolir els 462 MEUR entre gener i març, xifra molt inferior a la mitjana dels darrers vint anys (uns 940 milions d'euros trimestrals). Tot i la pujada general, la licitació de l'administració local va caure un 25%, fet que s'explica per la convocatòria d'eleccions municipals. L'Administració General de l'Estat va augmentar la licitació en un 145% i un 100% en comparació amb el darrer trimestre del 2018. De la seva banda, la Generalitat va augmentar la licitació en un 13%.
L'import licitat per l'Administració General de l'Estat va ser de 122 MEUR, el 26% del total. Tot i aquest augment, la CCOC va apuntar que es partia d'un import molt baix i que es continua per sota de la mitjana històrica. Va afegir que la licitació és «totalment insuficient per a la competitivitat de l'economia catalana i el benestar dels seus habitants, doncs les infraestructures de la seva competència són totes de caràcter estratègic per al desenvolupament».
En el cas de la Generalitat, l'augment de la licitació va ser d'un 13% en comparació amb el primer trimestre del 2018 i un 2,5% respecte el darrer trimestre de l'any passat. El total dels concursos va assolir els 109 MEUR, un 23% del total.
D'altra banda, la licitació de serveis interès de les empreses constructores i els seus grups va assolir el primer trimestre del 2019 uns 307 MEUR, un 37% més en el cas de les estatals que permet compensar la caiguda del 57% dels ens locals.
Davant d'aquestes xifres, la CCOC va reiterar la necessitat que les infraestructures es planifiquin a mig-llarg termini «independentment dels períodes electorals» i que siguin «prèviament avaluades segons criteris de cost benefici que n'assegurin la sostenibilitat econòmica, social i ambiental». Va insistir també que la inversió pública ha de ser «estable i previsible» per suavitzar els cicles econòmics, donar certesa als agents i evitar forts ajustaments del sector quan hi ha crisi. Per a la cambra, la licitació mínima regular i recurrent de totes les administracions que requereix Catalunya hauria de ser d'un 2,2% del seu PIB.
La licitació d'obra per part de les administracions públiques va assolir els 5.318,67 milions d'euros en el primer trimestre de l'any, un 23,3% més que en el mateix període de 2018, gràcies a l'impuls dels projectes de l'AVE i el calendari de cites electorals.
L'obra pública arrenca així l'exercici a l'alça, després que el 2018 tanqués en el seu volum màxim dels últims vuit anys, segons dades de la patronal de grans constructores i concessionàries Seopan.
El Ministeri de Foment, primer òrgan inversor de l'Administració central, va llançar obres per 1.676,1 milions d'euros entre gener i març. Aquest import suposa més que duplicar (+143%) el d'un any abans, gràcies a l'increment dels treballs de l'AVE i malgrat no tenir aprovat el pressupost.
La licitació de projectes de ferrocarril d'Alta Velocitat es va multiplicar per més de tres (+251%), fins a suposar 837,92 milions d'euros, i va representar la meitat de tota l'obra promoguda pel Departament que dirigeix José Luis Ábalos.
No obstant això, Foment també va disparar, un 52,6%, la inversió en obres de carreteres, que va suposar 353,4 milions. La licitació de projectes en ports va créixer un 49%, fins als 154,4 milions, si bé aquest cas els treballs els costegen les autoritats portuàries i no es realitzen amb càrrec als pressupostos.
