El debat fa un temps que està en l'àmbit laboral. Una setmana laboral de quatre dies, sense reducció de salaris però amb un dia més lliure, serviria per a millorar la productivitat i afavorir la conciliació? Existeixen moltes variables al voltant d'una hipòtesi tan complexa, però la veritat és que en una època, l'actual, en la qual la transformació digital de l'economia s'està veient acompanyada d'un nou context social en què es demanda més temps lliure, aquesta qüestió comença a apuntar periòdicament en el panell econòmic mundial.

A l'octubre de l'any passat, la companyia neozelandesa Perpetual Guardian, dedicada a serveis financers, va posar en marxa la setmana laboral de quatre dies. El mes de febrer passat acadèmics de la Universitat d'Auckland van publicar un estudi amb les primeres conclusions, que semblen positives: la productivitat no ha decrescut i el compromís dels treballadors, tampoc. Els nivells d'estrès dels seus empleats han passat, segons aquesta recerca, dle 45% al 38% i la conciliació laboral-familiar ha passat del 54% al 78%. Un treballador més motivat és molt més productiu.

El sindicat UGT també ha introduït el debat a Espanya. El seu secretari de Política Sindical, Gonzalo Pino, defensa una setmana laboral de 4 dies amb 32 hores treballades i sense retocs en els salaris. A més dels conceptes de productivitat i conciliació, suma un tercer factor d'estudi al debat. La imparable digitalització de l'economia i la consegüent robotització augmentaran la productivitat de les empreses, generant una major riquesa. Aquesta riquesa ha de revertir també en els treballadors, considera Pi, mitjançant mecanismes que els permetin reduir la seva jornada i mantenir els seus sous, al mateix temps que les necessitats de personal podrien ser cobertes amb noves contractacions. «Així s'afavoriria també el repartiment de l'ocupació. Amb les noves tecnologies, ja no seran necessàries tantes hores de treball. Però es continuarien necessitant treballadors els altres tres dies», explica.

El model de la setmana laboral de quatre dies és especialment fort als països anglosaxons. L'hispano-irlandès Juan Leahy és director d'operacions de la clínica Access Fertility a Londres, companyia que l'any passat va instaurar la setmana de quatre dies, encara que en el seu cas està més prop de les 40 hores que de les 32. Treballa de 8 del matí a les 6 de la tarda amb una pausa de 45 minuts per a menjar. «Treballar més hores al dia és més exigent, però tinc un dia lliure més. He ofert al meu equip tornar a la setmana de cinc dies i m'han dit que no. Jo ho uso per veure la meva família, passejar amb bicicleta i caminar. Això millora la meva productivitat perquè no treballo fins tard. Sovint, haig de completar projectes abans d'aquest dia lliure, però saber que tinc aquest dia em fa complir amb els terminis i completar el meu treball de manera eficient», explica per correu electrònic.

No obstant això, són moltes les interrogants que planegen sobre aquest model. Quines empreses poden permetre's que els seus empleats habituals tinguin un dia més lliure? Serien necessaris esforços -o hores- addicionals en aquests quatre dies per quadrar el treball conjunt? Si es produeixen noves contractacions, quin cost suposaria per a l'empresa? Poden els centres de treball prescindir dels seus caps durant tres dies? És preferible un dia més lliure o disposar d'una jornada amb un horari més adaptat a les necessitats reals de cada empleat?

Flexibilitzar la jornada

Nuria Chinchilla és directora del Centre Internacional Treball i Família de l'Escola de Negocis IESE a Barcelona. Per a aquesta experta en organització laboral, el debat no és la setmana de quatre dies laborables, sinó la necessitat d'una major flexibilitat en els horaris. «Les empreses poden dir que sí a una setmana de quatre dies amb 8 hores en cada jornada, però amb un dia menys de sou. Això molts empleats no ho voldran. I l'altra proposta és de quatre dies amb 10 hores en cada jornada, però això converteix les persones en màquines de treballar. Crec que és un debat poc realista si el que es busca és ser més productius i al mateix temps gaudir d'una vida més equilibrada», subratlla. Aquesta via de més hores concentrades en quatre dies tampoc convenç els sindicats. «És una cosa absurda», diu el secretari de Política Sindical d'UGT.

Nuria Chinchilla creu que una cosa així suposaria una reculada en matèria de conciliació, sobretot tenint en compte que, a més dels fills, l'envelliment de la societat també ha incrementat la necessitat de reforçar l'atenció a persones majors i dependents. «El que millor encaixa amb la vida personal i laboral és tenir flexibilitat en l'horari d'entrada i sortida. Seria raonable estudiar si una jornada intensiva pot ajudar a això, amb una jornada en la qual el gruix de les hores es concentri a primera hora del matí i de la tarda, reduint la pausa de menjar. Aquesta flexibilitat sí ajuda a millorar la productivitat, rebaixar l'absentisme i millorar la qualitat de vida de les persones», indica. La professora sosté que els «bojos» horaris laborals d'Espanya han afavorit el fenomen del presentisme. «Ens hem quedat amb la idea que més temps a la feina equival a més compromís i productivitat. I això és fals».