Experts i empreses del sector immobiliari han defensat la rehabilitació d'habitatges buits amb el suport de l'administració per ampliar el parc de lloguer residencial disponible i disminuir els preus. El conseller delegat d'Anticipa, Eduardo Mendiluce, ha assenyalat que és «essencial» activar mecanismes que contribueixin a la millora i posada a punt d'aquests habitatges a través d'ajudes a la rehabilitació, i insta al fet que l'administració hi destini més recursos.

«Un gran nombre de propietaris d'habitatges no pot afrontar reformes, per això les institucions han de duplicar esforços. Les empreses del sector també han de jugar un paper», ha assenyalat Mendiluce, també CEO d'Aliseda, que advoca per explorar diverses fórmules de col·laboració publicoprivada.

El professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver hi coincideix i afirma que la «combinació d'iniciativa privada i pública seria l'adequada» per poder sufragar aquestes ajudes al mercat residencial.

Oliver destaca que part de l'habitatge buit no utilitzable presenta una gran dispersió municipal, ja que inclou des d'habitatges en mal estat o uns altres, situats a àrees en les quals hi ha poca població o directament despoblades, on la demanda és completament nul·la.

Per aquest motiu, davant d'un conjunt «molt heterogeni», considera que únicament als grans municipis o capitals de província és imaginable la rehabilitació o enderrocament per al seu posterior ús.

Mendiluce també reitera la necessitat d'un marc jurídic de lloguer estable per assegurar que el nombre d'habitatges buits en mans de particulars es posin al mercat i defensa que aquest s'ha de basar en no limitar rendes, defensar la propietat privada quan s'ocupi il·legalment i diligència en processos d'impagament de renda.

El Ministeri de Foment ha calculat que el 2017 hi havia 475.000 habitatges nous sense vendre, si bé Anticipa va fer un càlcul diferent i va quantificar que l'estoc d'habitatge buit pendent d'ús -nou i de segona mà- era d'1,1 milions per a aquell mateix any, dels quals 150.000 corresponien a Catalunya. D'aquests 1,1 milions d'habitatges buits pendents d'ús calculats, uns 800.000 no eren ocupables el 2017.

Oliver i Mendiluce defensen que augmentar el parc de lloguer permetrà abaixar el preu dels lloguers Concretament, el professor indica que el preu resulta de l'oferta i la demanda en una zona específica. «Qualsevol mesura que pogués retreure l'oferta, redundarà sempre, a igualtat de demanda, en augment de lloguers, i el fet contrari també succeiria», raona Oliver.

Mendiluce assegura que és «fonamental» que l'oferta de lloguer residencial augmenti i que beneficiaria sobretot els segments de població que més pateixen per adquirir un habitatge.

Per al conseller delegat d'Anticipa, el mercat de lloguer residencial a Espanya «és molt incipient», fet pel qual cal protegir-lo, i regular els preus discriminant els operadors professionals davant dels propietaris individuals no li sembla la mesura més efectiva. «La clau està en posar en marxa tots els mecanismes que potenciïn l'oferta», destaca.

Oliver advoca perquè existeixi una demanda solvent per absorbir aquest parc d'habitatges: «Es requereix no només que el mercat de treball i la disponibilitat creditícia estiguin suficientment presents, sinó que la població estigui creixent a taxes raonables», assenyala.

Segons la seva opinió, l'existència d'un estoc d'habitatge buit apte per ser usat «no es deriva» del fet que hi hagi una demanda adequada i va exposar que en municipis de la costa Espanya hi ha un excés d'oferta d'habitatge nou.