Els plans de pensions i els fons d'inversió són dos vehicles d'estalvi i inversió molt populars que s'han d'incloure en la declaració de la Renda. No obstant això el seu tractament fiscal és diferent.
En concret, els plans de pensions o els plans de previsió assegurats s'imputen com a rendiments del treball, mentre que els fons d'inversió s'integren fiscalment a la base de l'estalvi.
A continuació expliquem algunes de les característiques fiscals i de les consideracions que cal tenir en compte en la declaració de la renda, segons la normativa vigent aplicable a la Campanya de la Renda de 2018.
Plans de pensions
Els plans de pensions són un vehicle d'estalvi a llarg termini que permeten rebre una prestació en el cas que es produeixin unes contingències molt concretes: jubilació, invalidesa, dependència i defunció.
El seu principal avantatge és que tributen com un rendiment de treball en l'IRPF. Les seves aportacions al llarg de l'exercici disminueixen la base imposable provocant que es paguin menys impostos.
D'aquesta manera, si el contribuent té, per exemple, un salari de 36.000 euros i realitza aportacions per valor de 2.000 euros, la quantitat total a declarar serà de 34.000 euros, el que pot rebaixar considerablement els impostos a pagar segons els trams de l'IRPF vigents.
El contribuent pot desgravar en la declaració de la renda un màxim de 8.000 euros. Es poden afegir altres 2.500 euros per cònjuge en cas d'ingressos baixos.
Abans de 2015 les aportacions realitzades no podien ser rescatades fins que no es produís la contingència (excepte en casos molt excepcionals). Però des de 2015 es permet el rescat anticipat dels drets consolidats que es corresponguin amb aportacions que tinguin una antiguitat d'almenys deu anys.
En el moment del rescat del pla de pensions les rendes rebudes estaran considerades com a rendiment del treball i per aquests diners s'hauran de pagar els impostos establerts a la base general de l'IRPF.
Hi ha reduccions establertes per a alguns casos. Així, per exemple, s'aplicarà una reducció del 40% als rescats que, en forma de capital, corresponguin a aportacions fetes abans de 2006 sempre que s'extregui del pla de pensions durant l'any de jubilació del contribuent o durant els dos anys següents.
Fons d'inversió
Per la seva banda, els avantatges fiscals dels fons d'inversió són un dels motius pels quals la indústria de fons acapara bona part de l'estalvi i de la inversió que fem els espanyols.
Els fons d'inversió comparteixen amb els plans de pensions el fet que no cal tributar quan es canvia d'un a un altre.
S'integren fiscalment en la base de l'estalvi i és obligatori declarar-los a Hisenda en el moment de la venda i només pels guanys que s'obtenen, no pel total de la inversió.
El guany s'integra en la base imposable de l'estalvi. El tipus que s'aplica oscil·la entre el 19% per a aquelles plusvàlues fins als 6.000 euros i fins a un màxim del 23% si es guanyen més de 50.000 euros.
El reemborsament amb pèrdues es pot compensar del tot amb altres guanys patrimonials obtinguts o un altre tipus de rendiment de capital (dipòsits, accions) fins a un màxim del 25%. Es pot anar compensant en els quatre anys següents si el saldo es manté en negatiu.
Un altre avantatge fiscal és que no només es poden compensar pèrdues i guanys dels fons d'inversió sinó que des de 2015 Hisenda permet, per exemple, compensar guanys en fons amb pèrdues en borsa (per venda d'accions).
