El registre horari obligatori entra en vigor avui per a totes les empreses i els sindicats confien que ajudarà a fer «aflorar l'economia submergida» d'hores extres i allargaments de jornada laboral que es fan «sense remunerar i sense compensar». «Hi ha moltes empreses temoroses per això», assegura Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de la UGT. Des de la patronal Foment demanen una «moratòria» pel registre i admeten «neguit» entre els empresaris, especialment en petites i mitjanes empreses. «Els empresaris ho viuen, per les consultes que he tingut, com un problema, però també com una oportunitat per anar endreçant la casa», explica Tino Pérez, assessor de l'empresa Timenet d'Olot, que ha desenvolupat una aplicació per al registre horari i que en les últimes setmanes admet un augment de la demanda.
A partir d'avui, i segons un decret del Govern de l'Estat, les empreses han de registrar «de manera veraç i eficaç» les entrades i sortides dels treballadors a l'empresa i sumar el temps efectiu de treball, explica Pérez. Han de mantenir els registres durant quatre anys, i en cas d'incompliment, es poden imposar sancions de fins a 6.000 euros. Per a Gilgado, d'UGT, el registre és «l'única manera» de garantir que els treballadors són remunerats per les hores que treballen davant del que consideren un preocupant augment de les hores extres submergides. «Al voltant de 58.000 persones a Catalunya fan una mitjana de 8 hores extraordinàries a la setmana, i del total d'extres que es fan a l'Estat, prop del 50% no es paguen, ni es remuneren ni es donen descansos», lamenta. De fet, segons els sindicats, amb les hores extres i allargaments de jornada, es podrien crear 16.000 llocs de treball.
Però les empreses i la patronal consideren que el decret és poc clar i que hi ha poca «certesa jurídica» sobre el que han de fer. «És especialment complex al sector del retail, on els centres de treball estan dispersos», assegura Joan Carles Calbet, president de Retail.cat. Des d'aquesta organització demanen «flexibilitat» per garantir l'eficiència de les empreses. «Hem de garantir els drets dels treballadors amb mentalitat del segle XXI», afirma, tot explicant que davant de la tendència pel teletreball i la flexibilització de la jornada, els registres també s'han d'adaptar. «És cert que el decret s'ha quedat curt i és una mica ambigu en alguns casos, no determina com s'ha de fer el registre, quins són els mitjans idonis per fer-lo», admet Gilgado des de la UGT.
El problema dels comerciants
En aquest sentit, sindicats i empresaris coincideixen en el fet que no és el mateix treballar per a una indústria on tothom està dins del mateix recinte, o el cas dels comerciants o de determinats sectors on els treballadors es mouen. «Aquí no serveix la targeta de fitxar, s'han de buscar altres fórmules, com una aplicació mòbil, n'hi ha moltes en l'era de la tecnologia», diu Gilgado.
