14 de maig de 2019
14.05.2019

EWOMAN GIRONA | INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

El Gironès torna a situar-se la tercera comarca més competitiva de Catalunya

És l'única comarca gironina entre les deu primeres, malgrat que el Ripollès és una de les que més creixen durant l'any passat · L'informe de la patronal del Penedès i Foment destaca que la Selva perd pistonada

14.05.2019 | 00:52
El responsable de l'estudi David Moreno, al centre.

El Barcelonès lidera un any més el rànquing comarcal de competitivitat que impulsa la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) i el Gironès es manté en la tercera posició. Aquest top ten està format per Barcelonès (79,2), Vallès Occidental, Gironès, Baix Llobregat, Tarragonès, Segrià, Vallès Oriental, Maresme, Garraf i Bages. Garraf i Baix Llobregat són les que més creixen. En l'altre extrem, la Terra Alta (22,8) és la comarca menys competitiva, precedida per les Garrigues i l'Alta Ribagorça. El secretari general adjunt de Foment, Salvador Guillermo, va insistir que cal oferir polítiques a aquestes comarques perquè puguin millorar la competitivitat.

L'índex -elaborat per la consultora Actíva Prospect- mostra estabilitat entre les comarques que ocupen les vuit primeres posicions, ostentades totes per comarques de l'àmbit metropolità i per les capitals de demarcació. No és fins a la novena posició que es registren canvis. Així, el Garraf escala de la desena a la novena posició i el Bages arriba a la desena provinent de l'onzena. En canvi, Osona baixa dues posicions i perd la novena posició fins a l'onzena.

Com en anys anteriors, la part mitjana i baixa de la taula és la que registra majors canvis, ja que les diferències entre els índex de competitivitat són més petites. A la part mitjana, les que durant el 2018 han vist créixer més la seva competitivitat han estat la Conca de Barberà i el Ripollès. De fet, la Conca de Barberà ha estat la comarca que més posicions ha pujat, passant de la trentena a la vint-i-tresena. En canvi, la que ha perdut més posicions ha estat el Solsonès, que n'ha retrocedit 14 fins a la posició 28, tornant a nivells del 2007.

A la part baixa de la taula, el Pallars Sobirà i la Ribera d'Ebre han registrat els majors creixements, gràcies a la positiva evolució dels indicadors d'escolarització post-obligatòria, al dinamisme del sector immobiliari i a al creació d'empreses. En canvi, la destrucció de teixit empresarial ha fet empitjorar la competitivitat a la Terra Alta o l'Alta Ribagorça.

Millores de competitivitat arreu

Tant el responsable de l'estudi, David Moreno, com el secretari general adjunt de Foment van apuntar el fenomen que fa que les capitals de demarcació siguin els territoris de més competitivitat i que se'n beneficiïn les comarques veïnes. Tot i això hi ha el cas del Baix Llobregat, que tenint en compte la sèrie històrica des del 2009 no ha registrat la millora que sí que tenen la resta de comarques de la zona.

Mirant la sèrie històrica, totes les comarques a excepció dels Pallars Jussà han millorat el seu índex de competitivitat i les que més ho han fet són Barcelonès, Vallès Occidental, Cerdanya, Bages, Baix Empordà, Priorat, Pla d'Urgell, Garraf, Gironès i Maresme.

Per contra, les que han registrat una millora menys significativa han estat Pallars Sobirà, Baix Llobregat, Selva, Noguera, Terra Alta, Ripollès, Alta Ribagorça, Alt Camp, Alt Urgell i Ribera d'Ebre. Tanca la taula el Pallars Jussà amb un empitjorament de l'índex entre 2009 i 2018.

Una de les conclusions és que la distància entre les comarques amb índex de competitivitat més alts i les que els tenen més baixos tendeix a incrementar-se. Això s'explica pel fet que les comarques que lideren el rànquing estan més exposades a un context global de competitivitat i tendeixen a reforçar aquells vectors que els permeten avançar, com per exemple l'accés als mercats internacionals.

D'altra banda, Guillermo va afirmar que el fet que el Barcelonès lideri el rànquing fa que hi hagi efectes secundaris com la poca disponibilitat de sòl i problemes de sostenibilitat ambiental.

A més, va destacar que l'índex revela que com millors condicions de competitivitat hi ha, millor viuen els habitants d'aquells territori. Per això, va apuntar que amb l'índex a la mà es pot veure «on s'han d'articular polítiques econòmiques» per aconseguir millorar aquesta competitivitat i aquest benestar. Així, coincideix que a més PIB a la demarcació, millor competitivitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook