Eudald Carbonell, el sincrotró Alba, i la trajectòria de Joan Arimany seran els guardonats als XIV Premis Manel Xifra i Boada, l'acte de lliurament dels quals tindrà lloc el divendres 7 de juny. Els premis estan organitzats pel Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona i Comexi Group, i reben el suport de la Universitat de Girona. A més compten amb el patrocini de Banc de Sabadell i Caixa d'Enginyers, amb l'objectiu de reconèixer les contribucions a l'enginyeria i al coneixement tècnic tant dels més joves com dels veterans.

En aquesta edició el Premi Manel Xifra i Boada a la transmissió del coneixement tècnic i tecnològic serà per a Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i codirector de la Fundació Atapuerca (Burgos). Carbonell va rebre l'any 2009 el Premi Nacional de Cultura en pensament i cultura científica per la seva aportació a la interpretació dels orígens de l'espècie humana, la creació d'un sistema d'anàlisi de la tecnologia prehistòrica i el reconeixement de la tasca duta a terme al jaciment d'Atapuerca, on ha desenvolupat un programa d'investigació multidisciplinari.

Una gran trajectòria gironina

Pel que fa al Premi Manel Xifra i Boada a la millor trajectòria professional, enguany es reconeixerà Joan Arimany, enginyer tècnic industrial que durant prop de trenta anys ha estat vinculat a l'empresa Gas Natural, actualment Nedgia, i ha esta durant els darrers vint anys delegat i màxim responsable d'aquesta empresa a les comarques gironines. Recentment jubilat, durant el seu exercici l'empresa gasista s'ha expandit per les comarques gironines, fins a arribar a bona part de les poblacions del territori.

El Premi Manel Xifra i Boada al grup de recerca aplicada o centre tecnològic enguany es concedirà al sincrotró Alba. Aquesta infraestructura científica de tercera generació situada a Cerdanyola del Vallès és la més important de la zona del Mediterrani. Es tracta d'un complex d'acceleradors d'electrons per produir llum de sincrotró, la qual permet visualitzar l'estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar les seves propietats.

Aquesta gran infraestructura científica genera unes 6.000 hores de llum anualment i està disponible per oferir servei a més de 1.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any. L'Alba està gestionat pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS).