Darrere d'una crisi empresarial com la que travessa DIA estan les històries dels petits accionistes, principals damnificats en daltabaixos borsaris com el sofert per la cadena de supermercats, que només en l'últim any ha perdut un 80% del seu valor. «Crec que m'han robat», diu en declaracions a EFE Mónica L., qui es declara penedida d'apostar per la borsa per obtenir rendibilitat dels seus estalvis després de tot el que ha passat.

Fa dos anys i mig, i amb els títols de DIA al voltant dels cinc euros, aquesta accionista minoritària va decidir entrar en la signatura de distribució amb una inversió de 40.000 euros per consell d'un empleat de la seva entitat bancària que li va comentar que el valor havia arribat a superar els set euros i tenia aspecte de pujar.

La xifra era correcta, però no així el seu pronòstic: la cotització de l'empresa va arribar a sobrepassar els 7,5 euros el 2015, va tancar 2.016 en 4,66 euros i va acabar 2017 en 4,30. El desastre no va arribar fins 2018, quan va acabar en només 33 cèntims.

Què va passar? Res feia presagiar un daltabaix d'aquest calibre, tot i que l'elevat percentatge de fons baixistes en el seu capital -inversors que aposten per la caiguda del valor i que guanyen diners quan aquesta es produeix- era un motiu per estar alerta.

En termes operatius, el grup ha vist com el seu negoci es deteriorava de forma moderada fins a 2018: la seva quota de mercat a Espanya ha baixat del 9 al 7,3% en tres anys, i la seva facturació ha passat dels 8.867.000 de 2016 als 8.620 de 2017 i els 7.288 de l'exercici passat. DIA registrava beneficis de 174 milions el 2016 i de 90 milions -després de ser revisats a la baixa recentment- el 2017, en contrast amb els 352 milions de pèrdues de l'últim exercici.

L'enfonsament definitiu de l'empresa en borsa va arrencar a mitjans d'octubre, quan va rebaixar les seves previsions de resultats de 2018 i va anunciar «ajustaments» en els seus comptes de 2017. Després se sabria que la mateixa empresa ha presentat una demanda contra antics directius davant la Fiscalia en detectar «irregularitats». «L'empresa tenia bona pinta perquè opera a escala internacional (Argentina, Brasil i Portugal) i es veia que tenia negoci», raona Mònica L., qui ara ho té clar: «No hauria d'haver entrat en borsa sense tenir prou idea d'aquest món».

No vendrà al magnat rus

Ha decidit no vendre al magnat rus Mikhaïl Fridman, que ja controla el 69,76% de la companyia després de la seva opa, i acudirà a l'ampliació per no veure diluïda la seva posició. «No vull deixar que em robin a mà armada i prefereixo perdre que regalar a un senyor que ens ha fet el llit a tots (...). Jo crec que aquí hi ha hagut una trama per fer-se amb l'empresa a preu d'enderroc», lamenta Mònica, molt crítica amb el paper del regulador en aquest cas.

També carrega contra la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Alejandro P., un altre minoritari que va entrar a 4,3 euros i que va arribar a tenir 26.000 accions a les mans. «Jo he decidit vendre -després del llançament de l'opa, a 67 cèntims el títol. Quedar-me m'hauria suposat un desemborsament i ja surto escaldat», assegura aquest inversor.