Catalunya és una de les comunitats autònomes que triga més a pagar als seus proveïdors, una mitjana de 40,49 dies. Una dada molt superior a la mitjana estatal i autonòmica.

Tot i que el període mitjà de pagament a proveïdors (PMP) va baixar 1,79 dies a l'Administració central al març, fins als 36,16 dies, alhora que es va reduir 2,15 dies a les comunitats autònomes, fins 33,12 dies, segons les dades publicades aquest dimecres pel Ministeri d'Hisenda.

Així mateix, el conjunt de les entitats locals registrar un període mitjà de pagament de 70 dies en el primer trimestre, fet que suposa un augment de 23,77 dies respecte al quart trimestre de 2018. Mentre, el PMP registrat en els Fons de Seguretat social al març es va situar en 12,88 dies, el que suposa una alça de 1,54 dies.

En el cas de l'Administració Central, la ràtio d'operacions pagades es va situar en 35,23 dies, mentre que la ràtio d'operacions pendents de pagament va arribar als 37,04 dies.

Respecte a la composició del PMP de les comunitats autònomes al març (35,12 dies), la ràtio d'operacions pagades es va situar en 27,78 dies (5,16 dies menys) i la d'operacions pendents de pagament a 39,46 dies (1,49 dies menys).

La comunitat valenciana tarda més de 52 dies

Per comunitats autònomes, la que més va trigar a pagar als proveïdors al març va ser la Comunitat Valenciana, amb un total de 52,26 dies, el que suposa 22,26 dies més que el límit establert.

També es van demorar Castella-la Manxa (50,93 dies), Catalunya (40,49 dies), la Rioja (39,68 dies), Canàries (33,99 dies), Illes Balears (33,9 dies), Múrcia ( 32,27 dies) i Castella i Lleó (31,33 dies).

Per sota del límit de 30 dies van quedar la resta: Andalusia (15,48 dies), Aragó (26,77 dies), Astúries (19,16 dies), Cantàbria (25,24 dies), Extremadura (21,41 dies) , Galícia (15,78 dies), Madrid (24,23 dies), Navarra (23,4 dies) i País Basc (20,67 dies).

Així mateix, l'import del deute comercial de les comunitats autònomes va pujar al març a 4.012,09 milions d'euros, equivalent al 0,32% del PIB nacional. En relació amb el deute comercial del mes anterior, es va registrar una disminució del 2,43%, equivalent a 99.740.000 d'euros.

Els ajuntaments, els més morosos

De la seva banda, les corporacions locals, les entitats de cessió van presentar un període mitjà de pagament a proveïdors de 70 dies en el primer trimestre, fet que suposa, davant el gener-març del 2018, un augment de 23,77 dies.

Segons Hisenda, aquest augment ocorre de forma habitual en el primer trimestre i és "molt semblant" al de l'any passat, a causa del palanquejament en les operacions pendents de pagament (factures antigues pendents en el període).

A més, de les entitats que han presentat informació d'aquest període, la majoria compleix amb el PMP. Concretament, el 58,39% de les entitats de cessió (grans municipis de més de 75.000 habitants, diputacions, consells i cabildos insulars) i el 72,28% de les de variables (resta de municipis) presenten en aquest període un PMP igual o inferior a 30 dies.

Si no es tenen en compte les entitats amb un PMP excessiu (superior a 60 dies), i que representen al voltant del 10,06% en cessió i el 10,81% en variables, el PMP baixaria fins als 24,88 dies en març per a la totalitat del subsector, un import dins el termini legal.

De les principals ciutats, cinc presenten un PMP superior a 30 dies, i una supera els 60 dies. Així, Les Palmes de Gran Canària (70,82 dies), La Corunya (39,81 dies), Sevilla (37,46 dies), València (33,19 dies) i Màlaga (30,01 dies) són les que van registrar un PMP superior al límit legal, mentre que per sota van quedar Palma (26,65 dies), Madrid (24,15 dies), Múrcia (21,22 dies), Saragossa (20,2 dies) i Barcelona (13,83 dies) .

Finalment, en el cas dels Fons de la Seguretat Social, el PMP d'abril de 12,88 dies, 1,54 dies menys. La ràtio d'operacions pagades es va xifrar en 10,41 dies, mentre que la ràtio d'operacions pendents de pagament es va situar en 21,82 dies.