«El món directiu dels homes ha canviat poc, sí ho ha fet el de les dones»

La meva en particular i també la de moltes dones directives que conec és ser un director d'orquestra. Saber dirigir i compaginar tota la part empresarial, que funcioni alhora, però en el cas de les dones a més ho fem amb la família i amb la vida en general. Saber compaginar i que surtin bé, tenir èxit a totes bandes en la vida.

Hi ha molta diferència entre una directiva d'una multinacional i una directiva d'una empresa construïda més al voltant de la família?

La nostra empresa, Fibracat, està creixent molt però no és cap multinacional. Això permet compaginar-ho d'una millor manera. Però també perquè ho hem creat així. A la part de les multinacionals aquesta flexibilitat és més complicada perquè tothom ha de fer la seva funció. No és que s'hi hagi de dedicar més hores, però la flexibilitat és menor tant per a homes com per a dones, en l'àmbit familiar. En el cas de Fibracat, a més, com que ja venia amb aquesta experiència, en aquest moment de creixement al qual dediquem moltes hores, hem implantat polítiques de conciliació per a qualsevol persona de l'equip humà de Fibracat. I això és el que és important: Fibracat té la base d'empresa familiar, però estem en un creixement que s'allunya del model d'empresa familiar com la coneixem.

Li va ser útil l'experiència passada a les multinacionals?

Sí, per la meva experiència, perquè aprens molt de les multinacionals, de bo i de dolent. El que em vaig emportar dins del meu coneixement van ser unes polítiques de conciliació per a tots, no només per a l'equip directiu, per a tothom, a Fibracat la majoria de la direcció som dones, sinó per a qualsevol de tots els que formem l'equip humà, que ara mateix som 42 persones.

Vostè admet que sempre s'ha mogut en un món principalment d'homes. Creu que des de finals dels anys 90 fins ara el món directiu ha canviat?

El món directiu dels homes ha canviat poc. El que ha canviat és la part de les dones. S'ha polit una mica, però la societat i els components culturals es mantenen. Però la dona sí que ha canviat. Abans assumíem alguns rols com si ens pertoquessin. Jo no he tingut mai cap problema. Amb 18 anys treballava amb set homes, em deien «la nena» i a mi no em molestava. Vaig aprendre moltíssim, la «mili» la vaig fer amb aquests homes que em deien «la nena». La societat ens està portant a agafar aquest empoderament. Però jo no he tingut mai cap problema amb ningú. I això que en alguna empresa estrangera la cultura que tenen és la que és, però jo no he tingut mai cap problema. A Fibracat és evident que tenim polítiques d'empresa estrictes perquè no hi hagi problemes. Perquè crec que la prudència l'hem de tenir.

Tanta diferència hi ha entre Fibracat i la resta?

Som l'única empresa de telecomunicacions en l'àmbit estatal on la majoria dels càrrecs directius són dones. L'única. I això és important. Ens sentim orgullosos i a més també és una de les claus de l'èxit.

I aquesta aposta per les dones és una decisió buscada, una discriminació positiva, o és per què en la selecció de personal estaven més preparades?

Triem la gent sense distingir si són homes o dones. Vam escollir les persones més preparades. En l'equip comercial la majoria també són dones. I no és per res. L'únic criteri per contractar algú és la professionalitat. Ens és igual si és jove, en edat de tenir fills o el que sigui. L'únic que es planteja és si té el nivell professional que necessitem per a aquell lloc de feina.

Consideraria que Fibracat és la seva empresa ideal?

Diria que és un caramel absolut. Molta gent em diu que jo he perdut qualitat en passar d'una multinacional amb un càrrec molt visible amb una gran projecció cap a fora, i Fibracat podries pensar que és més petita. Però tenim una projecció tan brutal i estem en un moment d'expansió que qualsevol persona que ens conegués voldria treballar-hi segur.

A més de directiva, és cofundadora de l'empresa.

Quan jo vaig conec Josep Olivet, m'explica que està fent tots els passos per, com a operador que ja era, crear Fibracat. Ell és un geni, una persona molt tècnica, amb molts coneixements, però ell m'explica que no sap com vendre-ho. Ell m'explica que volia fer la fibra òptica però també adreçar-se al mercat residencial. Jo el que sé és projectar marques i col·locar la marca en una posició que pugui competir. Nosaltres competim amb Movistar, Orange i Vodafone. Llavors agafo la seva idea i la seva base i projecto la marca a escala comercial i empresarial.

Si algú es trobés en la seva situació quan tenia 18 anys, tingués idees i volgués iniciar una aventura empresarial, quins consells li donaria?

Bona pregunta... Sempre m'he mogut una mica per criteris de creença i de passió. Aleshores jo vaig creure en el projecte, em podia haver fotut una patacada brutal perquè deixava un càrrec molt important, deixava una empresa important i un sou que no sé si tornaria a tenir. Aleshores, el consell que donaria a algú és que es mogui per criteris de creença i passió i saber el que has de fer. Jo vaig fer un salt al buit, però vaig veure que hi havia una base tecnològica molt forta i que teníem un nínxol de mercat. Vaig fer servir tots els coneixements que tenia tant acadèmics com empresarials i vaig creure totalment en el projecte de Josep Olivet. I la veritat és que formen un tàndem perfecte: ell és la part tecnològica i jo soc tota aquesta part més comercial, que una empresa que competeix amb multinacionals ha de tenir, perquè si no seria només un operador local.

El món empresarial és millor que es mogui per lideratges naturals o per equips compensats?

El global de Fibracat és un equip. La figura del líder ha d'existir. En el nostre cas és Josep Olivet: és el fundador, el creador, el de la idea. És el cap d'orquestra general que fa que funcioni de manera coordinada. Som un equip compensat però amb la imatge d'un líder.

Vostè es reconeix com a empresària, mare i esposa. Quina importància li dona tenir una vida personal i no haver-hi renunciat?

Demanaria a tothom que ningú renunciés a la seva vida personal. La feina aporta una sèrie de valors i satisfaccions molt importants, però evidentment la família, tinc dos nens molt petits i un marit, també aporta molt. Aconsello que no deixem perdre una o l'altra. De la mateixa manera que els tàndems han de funcionar, intento que els nostres treballadors es puguin sentir realitzats dins de la feina i de la seva vida. L'ideal és la combinació de la satisfacció professional i personal i intento fer-ho amb tothom. S'han de fer petites renúncies, si no només hi treballariem o només ens dedicariem a la vida personal. I jo no he hagut mai de renunciar a res important.