Girona va registrar el 2018 una de les davallades percentuals més importants de l'atur de totes les grans capitals espanyoles. En concret, l'àrea urbana de Girona inclou Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Caldes de Malavella, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sarrià de Ter, Vilablareix i Vilobí d'Onyar per a l'Institut Nacional d'Estadística. En aquesta conurbació l'atur es va reduir un 18%, en passar del 14, 63% de 2017 fins a l'11,96 al 2018. En justa correspondència, pel que fa a la taxa d'activitat, l'àrea urbana de Girona comptabilitza una de les més elevades i se situa en quarta posició superada per Guadalajara, Arrecife i Palma de Mallorca, que lidera la taxa d'activitat de les grans ciutats espanyoles.

Pel que fa a les posicions en la taxa d'atur, l'àrea urbana ha passat de la 22a posició fins a la catorzena i és una de les que més posicions ha retallat entre les que es troben al capdamunt. Malgrat això, Barcelona continua essent més potent que les poblacions gironines, ja que ha retallat un 16%. També Lleida té una pujada més gran a l'hora de reduir les taxes d'atur a la seva àrea urbana en situar-se fins i tot per davant de la capital catalana.

Un tercer factor econòmic en el qual l'àrea urbana gironina també destaca és en la població activa d'entre 20 i 64 anys respecte al total de població activa. En aquest cas, el registre és negatiu, perquè significa que els joves d'entre 16 i 20 anys se situen en una quota molt baixa, ja que els més grans de 20 anys representen el 88% de la població activa. Paradoxalment això es produeix malgrat que en el nucli d'aquesta àrea urbana s'inclou Salt, que és la setena població de més de 20.000 habitants amb més població jove.

El projecte Indicadors Urbans consisteix en una selecció i adaptació del contingut del projecte europeu Urban Audit, actualment denominat data collection for subnational statistics (mainly cities), que recull informació sobre les condicions de vida en les principals ciutats de la Unió Europea i els països candidats.

Dins de l'estudi també s'analitzen altres aspectes com la natalitat o l'espernaça de vida segons les ciutats. Melilla és la ciutat espanyola amb un nombre mitjà més gran de fills per dona (2,34) mentre que els municipis de Madrid lideren el rànquing dels més longeus en tenir els seus residents una esperança de vida superior als 80 anys, segons es desprèn de l'Edició 2019.

Un indicador nou

En el cas de l'indicador relatiu al nombre mitjà de fills per dona, aquest s'ha introduït per primera vegada en aquesta enquesta i fa referència al nombre mitjà de fills que tindria al llarg de la seva vida fèrtil una dona resident en un municipi en cas de mantenir la mateixa intensitat fecunda per edat que l'observada en un any concret en aquest municipi.

Així, l'estudi detenermina que, en 2016, el nombre mitjà de fills per dona a Espanya va ser de 1,34. Per ciutats, les que van presentar les majors mitjanes de fills per dona van ser Melilla (2,34), Ceuta (1,81) i Lorca (1,68). A continuació apareixen Parla (1,63), Almería (1,58), La Línia de la Concepció (1,57), Cartagena (1,56), Algesires (1,56), Santa Coloma de Gramenet (1,53) i Sanlúcar de Barrameda (1,52). Tanquen la classificació Reus (1,50), Sabadell (1,50), Terrassa (1,50), Rubí (1,50) i Rivas-Vaciamadrid (1,49).

Per contra, les mitjanes més baixes es van donar en Sant Cristóbal de la Llacuna (amb 0,97 fills per dona), Gijón (0,99) i Las Palmas de Gran Canaria i Torrelavega (totes dues amb 1,01). També s'esmenta a Telde (1,04), Ferrol (1,04), Coslada (1,06), Oviedo (1,06), Benidorm (1,08), Cadis (1,09), Santander (1,10), Vigo (1,10), la Corunya (1,11) i Avilés (1,11).

Quant a l'esperança de vida al naixement, aquest indicador -que representa el nombre mitjà d'anys que s'espera que una persona viva des del moment del seu naixement- s'ha calculat com a mitjana de tres anys, sent 2016 l'any central de referència.

Els resultats llancen que dos municipis madrilenys van superar els 85 anys: Pozuelo de Alarcón (85,9 anys) i Majadahonda (85,3 anys). Alcorcón es va situar en tercer lloc (amb 84,9), seguida de Alcobendas (84,7), Les Fregues de Madrid (84,7) i Rivas-Vaciamadrid (84,6). A continuació apareixen Sant Cugat del Vallès (84,3), San Sebastián de los Reyes (84,2), Guadalajara (84,2), Getxo (84,2), Salamanca (84,1), Getafe (84,1), Torrejón d'Ardoz (84,0), Móstoles (84,0) i Madrid (83,9).

En l'extrem oposat, La Línia de la Concepció va ser l'única de les 126 ciutats estudiades amb una esperança de vida al naixement inferior a 80 anys, amb 79,6 anys. També es fa al·lusió a Ceuta (80,1), Melilla (80,1), Sanlúcar de Barrameda (80,6), Torrevella (80,6), El Puerto de Santa María (80,7), Cadis (80,8), Las Palmas de Gran Canaria (80,8), Algesires (80,8), Telde (81,0), Torrent (81,0), Santa Cruz de Tenerife (81,1), Màlaga (81,1), Almería (81,1) i Chiclana de la Frontera (81,1).