La construcció de pisos d'obra nova s'ha estès a tots els barris de Girona per primer cop d'ençà de la crisi econòmica. El Gremi de Promotors assegura que, ara mateix, ja s'estan començant a edificar entre 600 i 700 nous habitatges a la ciutat. Deixant de banda el centre, molts d'ells es concentren a Domeny i a la prolongació de Migdia, però també hi ha obres que esquitxen altres barris perifèrics. "Avancem cap a la normalització, perquè aquestes promocions s'adrecen a una forquilla àmplia de compradors", diu el president del Gremi, Josep Maria Coll.

Llicències d'obra nova concedides a la ciutat durant 2018.

D'altra banda, els agents immobiliaris (API) asseguren que arreu de la demarcació els preus del lloguer ja han tocat sostre, però que "la demanda encara és molt superior a l'oferta". I critiquen que el decret de la Generalitat per limitar els preus queda en paper mullat, perquè obeeix a motius "polítics" i no permet "afrontar ni solventar la problemàtica" de manca de pisos.

El 38è Estudi de Preus de Mercat, que periòdicament elaboren el Gremi de Promotors i Constructors i els API, analitza l'evolució de l'obra nova, la segona mà i els lloguers. Pren com a referència onze municipis d'arreu de la demarcació, repartits entre la costa i l'interior, i també diferencia per barris i zones.

Pel què fa a l'obra nova, l'estudi subratlla que a Girona i ciutat i a bona part de la costa, l'activitat immobiliàriaI com no podia ser d'altra manera, qui capitaneja aquesta tendència és la capital. Per primer cop d'ençà de la crisi, els promotors asseguren que a Girona la construcció d'obra nova està "quasi consolidada". Perquè no només se'n fa al centre -aquí, l'alt estànding prima- sinó també arreu dels barris.

"A hores d'ara, ja hi ha obres amb llicència que sumen entre 600 i 700 habitatges nous", concreta Josep Maria Coll. El president admet que, deixant de banda la zona centre, moltes d'aquestes promocions s'estan aixecant a Domeny i a la prolongació de Migdia. Però que també hi ha edificis que es comencen a construir a la resta de barris.

"D'aquesta manera, per primer cop podem parlar d'una oferta d'habitatges nous adreçada a una forquilla àmplia de compradors", subratlla el president. I de retruc, això també es nota amb els preus, que comencen a pujar a tot arreu (mentre que fins ara, les alces només es registraven a la zona centre). De mitjana, segons destaquen els promotors, arreu de Girona ciutat el preu dels pisos nous s'ha incrementat un 10% al llarg del darrer any.

Per darrere de Girona, les poblacions de costa també contribueixen a aquesta "normalització" de l'obra nova. Això sí, amb increments de preus molt més moderats (perquè a Palamós, que és allà on els pisos costen més, s'han apujat un 2,1% durant els darrers dotze mesos).

A Figueres, incipient

Però aquesta dinàmica de recuperació d'activitat no és homogènia arreu del territori. "A les poblacions d'interior, hi està arribant de manera lenta i paulatina; i hi ha casos en què, fins i tot, és incipient", concreta el president dels Promotors. Això és el que passa, per exemple, a Figueres. "Tot i ser una capital de comarca, als barris més allunyats del centre els preus de venda se situen entre els 1.000 i els 1.375 euros per metre quadrat; i això no respon a cap lògica que en justifiqui la producció", diu Coll, en referència als pisos nous.

En paral·lel a l'obra nova, els agents immobiliaris també subratllen que el mercat de segona mà també registra un "creixement sostingut dels preus". Tot i que aquí depèn molt de cada lloc, de mitjana, arreu de la demarcació aquestes alces s'han situat entre el 10 i el 12%.

Per damunt d'aquest percentatge, novament, s'hi troba Girona ciutat. Però també Banyoles, on per proximitat amb la capital, aquí els preus s'han arribat a apujar fins a un 20%. Uns increments que, en el cas de la segona mà, també s'han registrat a Sant Feliu de Guíxols o Lloret de Mar (on conviuen la demanda de primeres i segones residències).

El president dels API gironins, Joan Company, destaca però que s'estan trobant amb venedors que tenen "expectatives no reals". I que aleshores, els pertoca a ells fer pedagogia. Això passa, per exemple, en el cas d'aquells que van comprar habitatges durant el 'boom immobiliari' i que ara pensen que podran recuperar la inversió. "Els preus s'han apujat, però tots aquells pisos que s'incrementen per sobre de la mitjana, no es venen; entre d'altres, perquè els bancs cada cop són més exigents a l'hora de concedir hipoteques", indica.

Els lloguers ja han tocat sostre

Per últim, el 38è Estudi de Preus de Mercat també posa el focus en els lloguers. I aquí, segons afirma el president dels API, els preus ja han "tocat sostre" arreu de la demarcació (perquè durant el darrer mig any, o bé s'han mantingut estables o bé, fins i tot, s'han abaixat sensiblement). "El lloguer és diferent de la compravenda, perquè en aquest cas els preus no depenen d'allò que puguin deixar els bancs, sinó de les rendes familiars dels qui hi viuen", concreta el president dels agents immobiliaris.

Ara bé, amb aquest mercat, Joan Company no amaga que la problemàtica de manca d'oferta persisteix. "Hi ha molta més demanda de lloguer que no pas pisos", insisteix el president dels API. I aquí, Company responsabilitza directament les administracions de no fer allò que els pertoca per solucionar la situació.

Segons el president, tant els darrers canvis puntuals de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) com el decret de la Generalitat de limitació de preus es queden en paper mullat. "La mesura de la Generalitat, per exemple, parteix d'un índex que no està treballat i que, a més, provocarà desincentivar més la inversió en pisos de lloguer", creu Company. "Tant aquesta com l'estatal són mesures fetes a corre-cuita, que obeeixen a motius polítics i que busquen titulars als diaris", hi afegeix.

Per als API, la solució al mercat del lloguer passa, indefectiblement, per incrementar tant l'oferta per part de privats com el parc d'habitatge públic. A més el col·legi també reclama que es doni "seguretat jurídica" tant als propietaris com als arrendataris (per exemple, creant un jutjat especialitzat en lloguers, impulsant contractes a llarg termini on les rendes depenguin del mercat i no estiguin congelades o bé permetent que els inquilins paguin la fiança en dos o més terminis).