Mantenir una estratègia d'inversió disciplinada és una de les diferències més importants entre els inversors professionals i amateurs. La constància en les inversions marca la diferència entre l'èxit i el fracàs. Una estratègia d'inversió no ha de ser complexa. És una cosa relativament fàcil de dir, i no tan fàcil de fer, però en essència no és tan complex i està a l'abast de qualsevol. Una bona estratègia d'inversió ens ajuda a aclarir els nostres objectius i mantenir les nostres emocions sota control.

A l'hora de formar una cartera d'inversió és important plantejar-se quina estructura volem que tingui la nostra cartera i quines característiques de risc. Gran part del risc de la nostra cartera i de la seva volatilitat vindrà determinat pel tipus d'actius que comprem i les seves característiques. Per això, decidir quina classe d'actius i en quins percentatges comprarem és el factor més rellevant a l'hora de gestionar el risc.

Podem fer tota mena de divisió en classes d'actius, encara que no sempre més complexitat és millor. Simplement pensar en categories generals, com renda variable, renda fixa, matèries primeres, immobiliària, etc. és útil. En la primera fase d'estructuració de la nostra cartera no volem seleccionar actius concrets, sinó establir percentatges de tipus d'actius.

Un exemple fàcil de comprendre. Per a una cartera senzilla podríem decidir tenir un percentatge en renda variable i un altre en renda fixa. La proporció que triem dependrà de si volem ser molt o poc conservadors en la nostra estratègia. La renda variable és històricament més rendible que la renda fixa, però també és més volàtil. Una distribució conservadora seria un 30% de renda variable i un 70% de renda fixa, mentre que una distribució més dinàmica seria 80% renda variable amb un 20% de fixa.

Aquesta decisió de ponderació entre classes d'actius és una de les decisions més importants que pren qualsevol inversor, i no obstant això moltes vegades no es realitza de manera prou conscient. És una decisió que requereix ser gestionada posteriorment, ja que, un cop establerta una primera distribució adequada al nostre perfil, és important mantenir-la constant mitjançant el rebalanceig perquè les característiques de risc i volatilitat es mantinguin intactes a la nostra cartera.