Tota la denominació d'operacions en verd s'agrupen aquelles intervencions que es fan durant el període actiu de la vinya i que suposen la modificació de la quantitat i disposició de pàmpols, fulles i raïms. S'inclouen en aquest grup les operacions de despampolat, poda en verd, guiat o posicionament de la vegetació, despunti, desfullat, aclarida de raïms i anellat. Totes aquestes petites pràctiques ja me les ensenyava el meu avi, i ja fa prop de 60 anys les practicàvem amb les varietats «ull de llebre» i «albilla», principalment. Amb les intervencions en verd es persegueix el control del vigor, la modificació de la relació entre la superfície foliar i la collita, i la millora del microclima, tot això amb l'objectiu d'afavorir la maduració i l'estat sanitari de la vinya. Tractarem el despampolat, el posicionament de la vegetació i el despunti.

El despampolat és l'eliminació completa dels pàmpols des de la seva inserció. A vegades poden eliminar també alguns brots procedents de gemmes franques, aquelles deixades voluntàriament en la poda d'hivern, quan es vol reduir la competència entre pàmpols o millorar el microclima de fulles i raïms. Normalment el despampolat s'ha d'executar quan els pots tenen entre 10 i 20 centímetres (cm). En aquest moment, ja es distingeix la presència d'inflorescències, de manera que podem eliminar els brots que no tinguin raïms i el treball es fa relativament ràpid. A mesura que avança el cicle, el major creixement vegetatiu dificulta la selecció de brots i, quan ens acostem a la floració, l'encaix dels pàmpols s'endureix, les ferides són més grans i es complica la feina.

Respecte a les formes de fer el despampolat, la més habitual és la manual. Depenent de les característiques de la vinya, la intensitat d'intervenció i l'època d'execució, l'operació pot necessitar una dedicació de 2 a 5 jornals per hectàrea (de 16 a 40 hores per hectàrea). En els despampanats tardans pot arribar a ser necessari l'ús de tisores, tot i que no és desitjable. Altres formes d'execució són el despampolat mecànic i el químic. El despampolat mecànic es realitza amb capçals rotatius, sigui amb raspalls, bandes o bastons de goma, i sol practicar-se sobre els troncs, especialment a la base. Pel que fa a l'espergurat químic, òbviament restringit al tronc, s'empren herbicides de contacte com diquat, glufosinat amònic o carfentrazona, utilitzant polvoritzadors dotats amb campanes antideriva per evitar danys no desitjats.

El posicionament o guiat de la vegetació consisteix a dirigir els pàmpols cap a una posició vertical o inclinada, ascendent o descendent, o horitzontal, depenent de la forma de conducció, en general amb l'ajuda de fils que formen part de les estructures de conducció. Durant l'inici de la primavera, el creixement dels brots és més o menys vertical i ascendent. Poc abans de la floració, els pàmpols comencen a perdre la verticalitat, inclinant i arribant a penjar cap avall en el cas de varietats de port caigut o rastre.

En formes de conducció amb un o diversos plans de vegetació ascendents, com l'espatllera, la verticalitat dels pàmpols es manté habitualment confinant entre parelles de fils, a vegades amb l'ajuda també de fils simples en els quals els circells poden subjectar-se. Per garantir la verticalitat dels pàmpols, és fonamental fer una primera recollida de la vegetació primerenca, quan els brots no tinguin més de 30-40 cm, situant els fils a una alçada que no superi els 25-30 cm des del fil portador. En els parrals, la vegetació acaba disposant-se horitzontalment en recolzar-se en un entramat de fils fixos. Quan els pàmpols es dirigeixen cap avall, de manera lliure o forçada, es produeix una reducció del vigor i del rendiment. No obstant això, els rovells basals, que es faran servir en la següent poda d'hivern, estan més il·luminats, la qual cosa afavoreix la seva fertilitat. Quan es vol forçar o ajudar al posicionament descendent dels pàmpols, se solen utilitzar fils de conducció que ajuden a mantenir-los en aquesta posició. El moment idoni per dirigir els brots cap avall és durant la floració, o una mica abans; és llavors quan els brots són flexibles i les zones d'encaix són prou rígides com per no trencar-se. El guiat de la vegetació, habitualment a través del moviment i fixació de fils de conducció, sol fer-se de forma manual. Es tracta d'un treball relativament ràpid, ja que, en general, només s'intervé en els pals intermedis de l'estructura de conducció, situant els fils en les ranures dels pals o en peces dissenyades per a tal fi. Els sistemes amb vegetació vertical i ascendent, com l'espatllera, solen necessitar més d'una intervenció, cosa que encareix la gestió en comparació amb altres. També hi ha sistemes mecànics per al moviment de fils en espatlleres. Bàsicament hi ha dos sistemes, un que va elevant els filferros mòbils ja instal·lats a l'espatllera i que els enganxa a les ranures o llengüetes dels pals intermedis, i un altre que compta amb rodets (o cargols) sense fi per elevar la vegetació, i que va tendint i grapant fils d'un sol ús. El despunti és l'eliminació de la part apical de pàmpol, es fa habitualment per mantenir la forma i dimensions del sistema de conducció, aturar el creixement vegetatiu, millorar el microclima de la vinya i afavorir la mecanització i el control de malalties. És recomanable no tallar més de 10-20 cm de l'extremitat, de manera que només s'eliminin fulles joves, encara no completament expandides, i deixar almenys 12-15 fulles per pàmpol principal per assegurar una adequada superfície foliar i no promoure un creixement excessiu de nets. L'època d'execució del despunti depèn de l'objectiu que es prioritzi. El despunti es pot fer de manera manual, amb l'ajuda de tisores o altres útils, o mecanitzada.