El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE), reunit excepcionalment a Vílnius, va decidir ajornar «almenys fins al primer semestre de 2020» qualsevol variació en els tipus d'interès davant l'empitjorament de les perspectives de creixement i inflació com a conseqüència de les tensions comercials, que han portat a diversos membres de l'òrgan rector de l'institut monetari a plantejar una retallada de les taxes i fins i tot a reprendre el programa de compres netes d'actius, que va expirar en finalitzar 2018.
«Diversos membres del Consell de Govern van plantejar la possibilitat de baixar els tipus, uns altres la possibilitat de reiniciar el programa de compres d'actius o estendre l'orientació a futur», va reconèixer el president de l'entitat, Mario Draghi, després de la reunió del Consell de Govern, que va decidir mantenir el tipus d'interès de referència per a les seves operacions de refinançament en el 0%, mentre que la taxa de facilitat de dipòsit seguirà en el -0,40% i la de la facilitat de préstec en el 0,25%.
«L'extensió té en compte la persistència de les incerteses», va declarar Draghi, afegint que la política monetària del BCE està lluny de la normalització perquè els desafiaments externs no són tampoc normals, per la qual cosa va advertir que l'orientació a futur sobre l'evolució dels tipus d'interès no implica necessàriament un moviment a l'alça de les taxes.
En aquest sentit, el banquer italià, que abandonarà la presidència del BCE el pròxim 31 d'octubre, va precisar que la discussió sobre una potencial retallada dels tipus es va centrar en l'interès que el BCE cobra als bancs per dipositar liquiditat en la 'guardiola' de l'entitat i per la qual actualment cobra a les entitats un 0,40%.
El banquer va reiterar que són necessàries mesures en àmbits més enllà de la política monetària per a aconseguir tots els efectes beneficiosos. Va reclamar accelerar substancialment la implementació de les necessàries reformes estructurals per a augmentar la resiliència i reduir l'atur, així com impulsar la productivitat.
Les perspectives empitjoren
D'altra banda, el BCE va revisar una dècima a l'alça les seves previsions de creixement i inflació per a la zona euro en 2019, situant-les en l'1,2% i l'1,3% respectivament, encara que va retallar les seves expectatives d'expansió i pujada dels preus per als dos anys següents, segons va anunciar el president de l'entitat, Mario Draghi.
D'aquesta manera, les noves previsions del BCE contemplen un ritme de creixement del PIB de la zona euro de l'1,4% l'any vinent, dues dècimes per sota de la seva previsió de març, mentre que per a 2021 l'entitat anticipa també una expansió de l'1,4%, enfront de l'anterior 1,5%.
«Els riscos continuen inclinats a la baixa», va assenyalar el president del BCE en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern de la institució, que va descartar pujar els tipus d'interès abans de mitjans de l'any vinent.
En aquest sentit, «malgrat les dades millors de l'esperat en el primer trimestre», Mario Draghi va tornar a assenyalar a l'impacte en les perspectives de creixement de factors externs com les incerteses relacionades amb les tensions comercials i geopolítiques, així com les vulnerabilitats mostrades per algunes economies emergents.
Quant a l'evolució dels preus, el BCE va revisar una dècima a l'alça el seu pronòstic d'inflació per al 2019, fins a l'1,3%, encara que va retallar en una dècima la seva projecció per a 2020, fins a l'1,4%, i en dues dècimes la de 2021, quan espera una pujada de l'1,6%.
