El Banc d'Espanya ha insistit que la pujada del salari mínim interprofessional que va entrar en vigor a principis d'any afectarà la creació d'ocupació. Així consta en les seves darreres projeccions macroeconòmiques, que milloren la seva pròpia previsió de creixement del PIB espanyol amb un 2,4% el 2019 i un 1,9% el 2020. Aquestes previsions estan per sobre de les del Govern espanyol -2,2% i 1,9%- i de les de la Comissió Europea -2,1% i 1,9%. Pel que fa als llocs de treball, apunta que l'increment d'ocupació permetrà mantenir la reducció de la taxa d'aturats però «es veurà atenuat pel projectat repunt de la població activa». Amb tot, preveu una disminució de l'atur per sota del 12% el 2021.

Amb aquest informe, el Banc d'Espanya insisteix en la seva anàlisi sobre l'afectació a l'ocupació que tindrà la pujada del salari mínim fins a 900 euros i que, segons va indicar a finals de l'any passat, podria comportar fins a 125.000 llocs de treball menys. Replica així al Govern espanyol, que fa uns dies demanava deixar enrere aquestes projeccions negatives.

En termes generals, el Banc d'Espanya apunta a una prolongació de l'actual període expansiu en el curt i mitjà termini gràcies a una posició competitiva favorable, l'enfortiment de la situació patrimonial dels consumidors i el manteniment de la política monetària. A més, veu també una recuperació gradual de les exportacions.

Amb tot, es preveu que el creixement del PIB entri en una desacceleració gradual fins al 2021, amb creixements del 2,4% el 2019, l'1,9% el 2020 i l'1,7% el 2021, mentre que el 2018 el creixement va ser del 2,6%. Tot i això, el Banc millora les seves previsions del març (2,2%) tenint en compte la «fortalesa» prevista en l'activitat en el primer semestre de l'any en comparació amb la que s'anticipava fa tres mesos.

El creixement del PIB continuarà impulsat per la demanda interna, tot i que la seva aportació positiva es moderarà fins al 2021, mentre que la contribució de la demanda externa es mantindrà propera a zero. Dins de la demanda interna, s'espera que el consum privat mantingui un creixement sostingut gràcies al comportament expansiu de les rendes laborals de les famílies, la inferior càrrega financera de les més endeutades i l'evolució favorable de la riquesa real de les mateixes.

Pel que fa a l'ocupació, es preveu una moderació progressiva dels ritmes de creixement registrats en els darrers anys, en relació amb la desacceleració de l'activitat prevista, amb taxes de creixement del 2% el 2019 i l'1,6% tant el 2020 com el 2021. Tot i això, la creació de llocs de treball, i malgrat l'increment de la població activa, farà que l'atur baixi fins a l'11,8% a finals del 2021 (13,8% aquest any i 12,4% el 2020). També contempla una pujada dels salaris per sobre del 2%, tenint en compte també la pujada del salari mínim, entre d'altres.

La combinació entre la reducció de la producció i els repunts salarials portarà a més pressions a l'alça sobre els preus. Així, el Banc d'Espanya preveu una pujada gradual de l'Índex Harmonitzat de Preus de Consum sense aliments ni béns energètics amb una mitjana de l'1,2%, 1,5 i 1,7%, respectivament, el 2019, 2020 i 2021, mentre que l'índex general no pujaria tant.

Per últim, el Banc identifica que els possibles riscos que podrien afectar aquestes previsions són principalment externs, com la possible adopció de noves mesures proteccionistes i la incertesa sobre el Brexit. A escala estatal, apunta que hi continua havent un «cert grau d'incertesa» sobre les polítiques econòmiques en un escenari de fragmentació parlamentària.

Si s'acaben materialitzant aquests riscos, el Banc d'Espanya ja preveu que l'avanç dels preus serà menor de l'anticipat.