El negoci de l'automoció accelera el procés de fusions. Bufen vents d'integració. Les negociacions entre Renault i Fiat Chrysler Automòbils (FCA) per crear un consorci a Europa -frenades dijous en retirar Fiat l'oferta de fusió com a conseqüència dels impediments que posa França- semblen un autèntic desafiament davant el joc de trons entre reis europeus, americans i asiàtics a la recerca d'un futur millor en què canviaran les regles del mercat. L'aliança entre FCA-Renault, si finalment arriba a bon port, seria una de les operacions de més importància d'aquests últims temps. Aquests gegants de l'automoció volen crear el tercer grup de l'automòbil i plantar cara a Volkswagen, que avança en la seva aliança amb Ford Motor Company per compartir instal·lacions i fabricar conjuntament alguns models. A la recerca de sinergies i de reducció de costos, el conglomerat resultant de la integració entre la companyia italiana i la francesa donaria lloc a una multinacional la xifra de negoci de la qual s'elevaria a 170.000 milions d'euros a l'any. A més, posaria a tremolar un altre vaixell insígnia del vell continent: Peugeot Citroën (PSA), que el 2018 va comprar Opel a General Motors. L'objectiu de Fiat-Chrisler i Renault sembla evident al vell continent: crearien la «Airbus de la indústria de l'automòbil». Aquesta integració donaria lloc al líder del sector per vendes (15,5 milions de vehicles a l'any) si s'inclou l'aportació de les companyies japoneses Nissan i Mitsubishi, aliades de Renault.
Què busquen? Massa fàbriques d'automòbils a tot el món davant els nous plans de mobilitat i l'aposta per programes d'electrificació que s'acosten són alguns factors que expliquen els processos en aquesta indústria clau per al desenvolupament econòmic. De fet, a Espanya, la indústria de l'automòbil és bàsica en la generació de riquesa i ocupació o l'impuls de les exportacions. Les fàbriques volen guanyar múscul com a conseqüència dels desafiaments que amenacen la seva supervivència, entre aquests l'estricta regulació mediambiental, les noves demandes dels consumidors o la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. El que ja sabem és que el president del grup Renault, Jean-Dominique Senard, ha declarat que perquè es produeixi la fusió amb FCA és «imprescindible» que la marca gala i Nissan enforteixin el seu vincle. Per això va viatjar fa uns dies fins al Japó per discutir amb els seus socis nipons Nissan i Mitsubishi la possible fusió, en què les dues parts controlarien un 50%. A més, Nissan ja ha assegurat que no s'oposa a la fusió, tot i que ha demanat que primer es resolguin molts detalls abans que concreti la seva posició.
Impacte sobre l'ocupació
Com afectaria Espanya? Alteraria els interessos dels més de 40.000 treballadors de les empreses constructores, la indústria auxiliar, concessionaris i distribuïdors que es puguin veure afectats per una possible fusió. Per això CCOO i UGT insten el Govern a estar «vigilant». Espanya, incloent totes les seves factories, produeix gairebé tres milions de vehicles anualment; la majoria de combustió, dels quals més del 80% s'exporten a més de 150 països, en la seva major part dins de la UE, sobretot a França, Alemanya i el Regne Unit. La indústria de l'automòbil representa un 10% del Producte Interior Brut (PIB), fet que suposa el 9% de l'ocupació i una mica més del 17% de les exportacions. Sigui com sigui, l'oferta de FCA després retirada deixa clar que els estalvis no s'aconseguirien amb el tancament de factories del nou gegant, que en el cas d'Espanya inclourien les set plantes de Renault i Nissan a Barcelona, Montcada i Reixac, Palència, Valladolid, Cantàbria, Àvila i Sevilla. Fiat acaba de quedar-se sense presència industrial a Espanya després de la venda del fabricant de components Magneti Marelli.
Durant el 2018 es van vendre més d'1,3 milions de turismes, amb la marca Seat liderant la taula. El fabricant espanyol va desbancar Renault com la marca de cotxes més venuda a Espanya, després de dos anys amb la francesa al capdavant, que a més va passar a la quarta posició amb 96.200 unitats matriculades, per darrere també de Volkswagen i Peugeot. Fiat va vendre 58.600 unitats i Nissan, 62.300. Entre el que ven FCA i l'Aliança Renault-Nissan, la nova entitat es convertiria en el primer fabricant mundial amb més de 15 milions de vehicles a l'any, quan el grup Volkswagen i Toyota fabriquen cada un poc més de 10 milions. Els avantatges d'una fusió solen ser evidents en termes d'estalvi d'inversió i costos operatius (plataformes comunes per a les marques del grup, estalvis en R+D, en logística i fins i tot en fabricació, entre d'altres). I si es materialitzés la fusió, Renault i FCA estalviarien costos en la compra de components elèctrics. A més, Fiat-Chrysler s'enfortiria a Europa, sobretot en el terreny del cotxe elèctric, on Renault li porta molt avantatge.
Tres grans grups a Europa
Segons la presidenta del Clúster de l'Automoció AVIA, Mónica Alegre, el període de concentració i aliances entre els gegants sobre quatre rodes és la «tendència del sector». Segons la seva opinió, «Europa és un mercat madur i la tendència és que es creïn tres grans grups al vell continent: Renault-Fiat, Ford-Volkswagen i PSA-Opel». Enmig del procés de diversificació de la indústria auxiliar de l'automoció, Alegre sosté que es tracta d'una «oportunitat per als proveïdors d'accedir a altres clients i models».
Per la seva banda, la patronal de fabricants espanyola Anfac adverteix que el pitjor a les fàbriques de l'automòbil està per arribar: ja que cau la producció i les exportacions en aquests últims temps. El president d'Anfac, José Vicente de los Mozos, va presentar recentment una proposta de pla de mobilitat amb un total de 50 mesures. L'organització empresarial exigeix al nou Govern 600 milions d'euros en ajudes per així incentivar la compra de cotxes nous en els propers tres anys.
Mentrestant, els concessionaris d'automoció esperen que la fusió entre Renault i FCA no tingui incidència en els punts de venda i es mantingui l'ocupació a les factories dels dos grups. «Una de les prioritats de l'operació de fusió ha de ser el manteniment de l'ocupació tant als punts de venda com a les plantes de fabricació. Encara que Fiat no té cap planta a Espanya, Renault sí que es pot veure afectada», destaca Raúl Morales, portaveu de la patronal de concessionaris Faconauto.
