Encara embarcat en el traspàs de poders, Jaume Fàbrega repassa els reptes més immediats i aventura algunes prospeccions de futur i la possible evolució de l'economia gironina. Malgrat que seguirà reivindicant més infraestructures per a Girona, creu que el seu mandat ha de plantejar noves reivindicacions.
En el seu discurs de presa de possessió va destacar com a primera idea la importància de les empreses per contribuir a la justícia social. No és gaire habitual sentir això en el món de l'empresa.
És la veritat. L'empresa és un ens que s'inventa la societat per generar riquesa. I aquesta riquesa s'ha de distribuir. Sense un món on hi hagi justícia social, no ens en sortirem. Per tant, ha d'haver-hi mecanismes que ho assegurin...
En el mandat del seu antecessor, Domènec Espadalé, el gran «leit motiv» van ser les infraestructures.
Les infraestructures són imprescindibles, són fonamentals i s'hi ha d'arribar. Cada moment històric planteja reptes diferents. El més important és la persona, no hi ha cap empresa que valgui una persona. Llavors és fonamental el desenvolupament de les persones, i les empreses són les persones. Si els fallem, falla tot.
Amb un present en què la robotització és cada dia més evident, sembla que el futur de les persones no serà tan important.
Quan hi va haver la mecanització es podia pensar el mateix. Les persones es dedicaran a afegir més valor i necessitarem perfils més especialitzats.
Girona és una societat amb moltes petites i molt petites empreses. La digitalització és el seu repte més immediat i la Cambra tampoc disposa de gaires recursos.
El nostre repte és ajudar-les a entendre el moment. Les empreses que siguin fora de la digitalització desapareixeran.
Veurem un canvi amb més concentracions o amb fusions?
Quan es compara l'economia catalana amb l'alemanya sempre ens diuen que la nostra té empreses molt petites i que això ens fa perdre competitivitat. Però a Alemanya la majoria d'empreses continuen tenint menys de 10 treballadors. Les empreses gironines han de pensar més a treballar junts, a treballar en xarxa.
La Cambra té un paper fonamental en la potenciació de l'exportació. Seguiran?
Fem moltes missions en tercers països, perquè a la Unió Europea ja tenen lligam. Tots els països del món tenen Cambra de Comerç, menys un, el Vaticà. Això ens ajuda molt.
L'economia mundial es desplaça cap al Pacífic. Com s'afronta això quan un comença a quedar a la perifèria?
És molt agosarat pensar que una Cambra podrà influir en l'economia mundial. Però és evident que el nostre objectiu són els països emergents, i ara mateix són els asiàtics.
Amb les eleccions s'ha reobert el debat sobre el paper de les Cambres en la política catalana. Tenen previst visitar Waterloo?
Jo a Waterloo ja hi he anat. La meva preocupació és l'economia gironina. Hem d'ajudar les empreses, i la política, en la mesura que pugui, ha de quedar fora de la Cambra. Nosaltres en el seu moment ens vam adherir al Manifest del Far (manifest empresarial a favor del dret a decidir) i en això ens mantenim.
La Cambra de Girona no jugarà un paper polític com la de Barcelona?
Amb la de Barcelona esperaria esdeveniments. Una cosa és la campanya i una altra quan et trobes que has d'afrontar les responsabilitats. I les d'una Cambra estan molt ben definides.
Mantindran, però, la influència mitjançant el Grup Impuls per Girona?
Hi ha hagut una participació molt gran per fer un procés de buscar el consens. Això no només ha de ser per a la Cambra i, per tant, l'eina per trobar el consens és el GIG. Això ha anat molt bé i tenim voluntat de seguir liderant-ho.
Sempre es diu que hi ha poca participació empresarial a la Cambra. Sent que això li treu legitimitat?
És un problema de comunicació. Però tenim els recursos que tenim. Si els dediquem a comunicar millor, deixem de fer coses. I s'ha de valorar què és més important per a les empreses: fer coses o que ho expliquem millor?
