L'Eurogrup ha acordat que el pressupost de l'Eurozona serveixi per finançar reformes estructurals i inversions públiques però els ministres d'economia i finances dels països de l'euro no han arribat a consensos sobre quina serà la mida del pressupost ni d'on sortiran els diners. La distància en les posicions dels estats membre ho ha impossibilitat, fet que suposa que l'acord al qual han arribat sigui de mínims. Al desembre, els líders europeus van acordar que es treballés en «el disseny, les modalitats d'implementació i el calendari d'un instrument pressupostari per la convergència i la competitivitat de la zona euro».

L'instrument, però, no tindrà de moment una funció estabilitzadora macroeconòmica per assistir els països afectats per crisis financeres puntuals, la funció «contracíclica» que defensaven estats com Espanya.

El document acordat pels ministres la matinada passada assegura que l'instrument pressupostari «reforçarà la Unió Econòmica i Monetària donant suport a un més elevat grau de convergència i competitivitat dins de la zona euro i els seus països membres, contribuint a una major cohesió a la unió». En el text també s'afirma que l'instrument «ajudarà a enfortir el potencial de creixement i augmentarà la resiliència i les capacitats d'ajust de les economies».

Des de Luxemburg, on dijous van reunir-se fins tard els ministres de l'Eurozona, Nadia Calviño, va dir que el pressupost és «imprescindible» i s'ha mostrat «convençuda» que un dia serà una realitat. De moment, va admetre, les posicions dels estats estan «apartades» però s'han posat les «bases» .