Unió de Pagesos (UP) va difondre fa unes setmanes un comunicat on apuntava que la Universitat de Lleida (UdL) estaria fent servir arguments que posen en qüestió la igualtat de gènere a l'hora de justificar un assaig que treballa amb arròs modificat genèticament que acumularia tres microbiocides que s'aplicarien a través d'un gel a la zona genital de les dones abans de tenir relacions sexuals per prevenir la infecció del Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH) a l'Àfrica. La Universitat de Lleida ha respost davant aquesta crítica, considerant-la «molt feble» i fora del context en què s'hauria d'interpretar, ja que aquest projecte només vol ser una eina més per ajudar a frenar l'expansió de la malaltia en zones on hi hauria dificultats per adquirir productes d'alta tecnologia, com els medicaments retrovirals.

El coordinador de comunicació, difusió i premsa de la Universitat de Lleida, Estanislau Fons, com a portaveu de la universitat explica l'essència del projecte: «La idea és modificar l'arròs perquè produeixi certes proteïnes que bloquegen la infecció del virus. En aquest sentit, per cada acte sexual, es reduirien les probabilitats que hi hagi un procés d'infecció». Fons explica que els passos serien els següents: es cultiva l'arròs, s'obté el gra, es fa la farina i aquesta s'aplica com a pomada en la zona vaginal de les dones. Els investigadors preveuen que aquest projecte pugui tenir aplicacions efectives i que les pròpies comunitats de l'Àfrica ho puguin produir i així, poder contribuir a frenar l'expansió de la Sida sense dependre de tenir unes tecnologies que poden ser inaccessibles. Per la seva banda, Unió de Pagesos considera qüestionable la justificació del projecte d'acord amb el fet que són només les dones les que han d'actuar en la prevenció del VIH. Respecte a aquesta qüestió, Fons aclareix que la crítica no té en compte el context en el qual s'ha plantejat l'assaig: el projecte es vol aplicar en «un context de baixa tecnologia i en el qual l'ús del preservatiu no ha tingut ni l'impacte ni l'efecte adequat. Volem posar així una eina més que pugui ajudar a frenar l'expansió de la malaltia», subratllant que «s'està intentant ajudar i no crear un artefacte que perjudiqui el col·lectiu de les dones».

A més a més, des de la universitat es vol deixar palès que aquest projecte ha basat totes les verificacions des d'un punt de vista bioètic per part dels organismes avaluadors i, en aquest sentit, «és difícil criticar-lo». Per altra banda, Unió de Pagesos apuntava en el comunicat que l'estudi proposa el cultiu d'aquest arròs transgènic a la ciutat de Lleida de l'1 de juny al 31 d'octubre, però la data final per presentar observacions a aquest projecte és el ? de juny, per tant, posterior a la data proposada com a inici del projecte. Davant aquesta observació, Fons argumenta que es tracta d'una qüestió tècnica: «Els cultius tenen el seu cicle vital i va haver-hi un encavalcament de dies, però en cas contrari, no s'hauria pogut fer la sembra».

Impossibilitat d'expansió

Davant la voluntat d'UP de prendre mesures per evitar una possible expansió del virus des de la parcel·la on es fan les proves, Fons indica que «la propagació és impossible perquè és una parcel·la petita i confinada i, a més, botànicament no seria possible perquè es treballa amb una espècie autofecundada i, per tant, no hi ha possibilitat que el pol·len de les 40 plantes afecti altres plantes».