La nova llei sobre crèdits immobiliaris ha arrencat avui després d'haver suposat un veritable maldecap per al sector bancari i els notaris, que han treballat a contrarellotge davant la necessitat d'adaptar no només les condicions legals dels préstecs o altres clàusules, sinó també per interconnectar les seves plataformes.

Els dubtes sobre la interpretació de la nova llei hipotecària o el fet que no s'estableixin fins a l'abril les especificacions que requereix la plataforma notarial a la qual els bancs han de remetre telemàticament tota la documentació dels préstecs hipotecaris, ha provocat fins i tot que el mateix Ministeri de Justícia concedeixi una moratòria d'un mes i mig en aquest aspecte o que el director general dels registres i del notariat, Pedro José Garrido Chamorro, aclareixi diverses qüestions en una resolució que va publicar divendres passat el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

La necessitat d'ampliar el termini de connexió respon a la indefinició legislativa sobre quins eren els millors mitjans telemàtics que s'havien d'emprar, de manera que els bancs han dilatat l'elecció de la plataforma que els connectarà amb els més de 2.800 notaris que hi ha a Espanya, per la qual cosa la fase de proves pilot en escenaris simulats abans de procedir a la signatura de contractes reals encara no està completada.

Segons diverses fonts consultades, Banc Santander, CaixaBank i BBVA s'han interconnectat aquests dies a la plataforma del Consell General del Notariat 'Ancert', mentre que Banc Sabadell, Bankinter, Bankia, ING, Ibercaja, Open Bank, Deutsche Bank, Caja Sur i Caixa Geral se n'han desmarcat i s'han connectant a 'Grup BC'. Malgrat que la plataforma del Notariat s'ha consolidat com la primera opció, el mercat ofereix més possibilitats, sempre que compleixin amb els requisits que estableix la llei.

"La nova llei hipotecària és una cosa que esperàvem des de fa molt de temps, perquè es tracta d'una trasposició d'una directiva europea que en realitat hauria d'haver estat aplicada en el règim espanyol fa més de tres anys. De sobte, en molt poc temps, el Govern espanyol s'ha posat les piles i n'ha exigit l'aplicació en tres mesos. S'ha hagut de fer un esforç molt important, se'ns tirava el temps a sobre", expliquen fonts financeres.

Un altre tema polèmic ha estat el relacionat amb les certificacions que han d'obtenir les plantilles de les sucursals dels bancs, així com dels departaments de risc o dels serveis centrals. Fa a penes dues setmanes, el Banc d'Espanya va reunir les entitats i a les empreses certificadores i formadores perquè enviessin els continguts formatius a una plataforma que la institució monetària va habilitar per a procedir a avalar-los.

Concretament, els supervisors de les oficines hauran d'examinar-se a mitjan pròxim mes de juliol, per al que han pres com a referència els continguts de la directiva europea o del desenvolupament reglamentari de la llei, mentre que la resta d'empleats tenen de marge un any per a aprovar aquests exàmens que certifiquen la seva idoneïtat per a l'assessorament en la venda de productes hipotecaris.

A pesar que els continguts no estan encara avalats al 100% pel Banc d'Espanya, els bancs han hagut d'ajustar-se per a poder estar llestos en temps. En aquest sentit, les fonts consultades estimen que previsiblement amb la resta d'empleats que compten amb un any per a examinar-se s'anirà a major velocitat, ja que tindran clars quins són els continguts avalats.

D'altra banda, la nova llei estableix, entre altres qüestions, el repartiment de despeses entre l'entitat financera i el consumidor, un abaratiment dels interessos de demora i d'amortització anticipada, o l'augment dels mesos d'impagament abans que s'executi un crèdit.

D'aquesta manera, introdueix que la major part de les despeses relacionades amb la contractació d'una hipoteca, que fins ara requeien fonamentalment en el client, passaran a ser responsabilitat del banc.

Les despeses de gestoria, de notaria i de registre correspondran a l'entitat, mentre que el client solament assumirà els de taxació i els de les còpies notarials. El polèmic impost sobre actes jurídics documentats (IAJD) correrà també a càrrec del banc, segons el Reial decret llei 17/2018 aprovat pel Govern de Pedro Sánchez, que diu el contrari a la sentència definitiva després del 'embolic' jurídic del Tribunal Suprem.

Perquè una entitat pugui exercir el seu dret de venciment anticipat, les quotes impagades han de superar el 3% del capital concedit o 12 quotes mensuals si es produeix en la primera meitat de vida d'un préstec, i el 7% del capital concedit o 15 quotes mensuals si ocorre durant la segona meitat. Addicionalment s'exigeix que el prestador hagi requerit el pagament pendent al prestatari concedint-li, almenys, un mes per a complir.

Aquest retard en la recuperació del deute impagat per a les entitats bancàries, sobretot en les aplicades als clients amb un major perfil de risc, tal com ha advertit en diverses ocasions el Banc d'Espanya.

D'altra banda, es limitarà per primera vegada la comissió màxima a aplicar per un banc a un client en cas que el segon decideixi retornar de forma anticipada part o la totalitat del deute d'un préstec a tipus fix. Fins ara només estaven regulats els reemborsaments anticipats en préstecs a tipus variable, les comissions del qual, que ja estaven establertes per llei, es reduiran.