El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, el mandat del qual al capdavant de la institució expira el pròxim 31 d'octubre, va deixar clar que la institució «no té tabús» per abordar les mesures no convencionals a la seva disposició, i va assenyalar que, en cas que no millorin les perspectives, «seran necessaris estímuls addicionals», incloent-hi entre les alternatives sobre la taula una rebaixa dels tipus d'interès i la reactivació de les compres de deute, la qual cosa va provocar forts descensos en les rendibilitats exigides als bons de la zona euro.

«En absència de millores, de manera tal que el retorn sostingut de la inflació al nostre objectiu es vegi amenaçat, es requeriran estímuls addicionals», va defensar el banquer italià, qui va inaugurar per última vegada com a president del BCE el fòrum de bancs centrals que la institució organitza abans de cada estiu en la localitat portuguesa de Sintra.

D'aquesta manera, Draghi va arribar un pas més enllà que en la seva última roda de premsa posterior a la reunió de política monetària del Consell de Govern del BCE, on ja va deixar clar que l'entitat no descarta l'opció de baixar els tipus d'interès, i va apuntar aquest dimarts que el màxim òrgan de Govern de l'institut emissor deliberarà en les «pròximes setmanes» sobre com adaptar els diferents instruments a la seva disposició en funció dels riscos per a l'estabilitat de preus.

El president del BCE va reconèixer que la perspectiva de riscos per a l'eurozona segueix inclinada a la baixa i que amenaces com el proteccionisme, els factors geopolítics o les vulnerabilitats d'economies emergents «no s'han dissipat», motiu pel qual va recordar que la institució pot respondre a un empitjorament mitjançant ajustos en l'orientació al futur de la política monetària de l'entitat, així com amb rebaixes dels tipus d'interès i/o amb la reactivació del programa de compres de deute, que va finalitzar el passat 31 de desembre.

En aquest sentit, Draghi va precisar que els límits aplicats sobre les diferents eines són específics respecte de les contingències a abordar, per la qual cosa va subratllar que el BCE farà ús de tota la flexibilitat del seu mandat per complir-lo «i el tornarà a fer per respondre a qualsevol repte futur per a l'estabilitat de preus».

Les paraules de Draghi van tornar a tenir ressò immediat en els mercats, on el rendiment del bo espanyol amb venciment a 10 anys queia fins a un nou mínim històric del 0,395%, després que el president del BCE hagi assenyalat la necessitat d'estímuls addicionals si no milloren les perspectives econòmiques, obrint així la porta a rebaixes dels tipus d'interès i a reactivar les compres de deute de la institució.

«La pregunta ja no és què ha de passar perquè el BCE baixi tipus aquest estiu, sinó què hauria de passar perquè no ho fes», comentava arran de les paraules de Draghi a Sintra l'economista cap d'ING Alemanya Carsten Brzeski.

D'aquesta manera, la rendibilitat exigida en el mercat secundari al bo espanyol a deu anys baixava al 0,395% des del 0,523% del començament de la sessió. El passat 6 de juny, quan va obrir la porta a baixar els tipus, l'interès del bo espanyol era del 0,620%.

Des de principi d'any, el cost de finançar-se en els mercats per al deute espanyol a deu anys s'ha reduït a la tercera part des de l'1,422% registrat al tancament de 2018. El 27 de juliol de 2012, un dia després del compromís del BCE de «fer tot el necessari», la rendibilitat exigida al bo espanyola a deu anys va arribar a aconseguir el 7,739%.

De la seva part, la prima de risc oferta als inversors pels bons espanyols a deu anys en comparació amb els seus homòlegs alemanys s'estrenyia aquest dimarts fins als 75,40 punts bàsics, enfront dels 118,50 del tancament de 2018.

Les promeses d'intervenció per part de Draghi tenen reflex en el comportament dels bons de la resta de països de la zona euro, on el bund continua registrant nous mínims històrics, que aconseguien aquest dimarts el -0,326% després d'iniciar la sessió en -0,249%.