En la seva desbocada cavalcadura sobre el comerç internacional, que amenaça de posar insòlites barreres a la globalització i generar una guerra comercial de magnitud i efectes impredictibles, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha dirigit el seu dit acusador cap a una de les grans companyies tecnològiques xineses: Huawei. Encara que després va establir una moratòria de tres mesos, el 16 de maig passat va signar una ordre executiva per prohibir que aquesta companyia vengui els seus productes a territori nord-americà i, a més, per evitar que qualsevol empresa dels EUA faci de proveïdor per al gegant xinès si no ho aprova prèviament Washington. Per què? Quins interessos reals s'amaguen darrere d'aquesta decisió?

El professor d'Economia Aplicada de la Universitat de València Vicente Pallardó no té dubtes sobre el rerefons: «És un element clau en la lluita per la supremacia mundial. Els Estats Units volen mantenir-la i la Xina, no sé si canviar-la, però sí busca ser tractada de tu a tu». És conegut que la tecnologia ha estat al llarg de la Història un factor essencial en l'auge i la caiguda dels imperis dominants. I aquesta batalla, del que va, és, precisament, d'això, del desenvolupament d'una tecnologia que es considera revolucionària: el 5G. També, no ho oblidem, la que ve després, el 6 G. De què estem parlant? Bàsicament, de xarxes. Com afirma el director de l'Institut de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de València, Narcís Cardona, «de la xarxa de carreteres i autopistes que, mitjançant cables (fibra òptica) i ones de ràdio, permet la connexió dels dispositius mòbils».

Mentre s'han anat desenvolupant aquestes xarxes, la seva capacitat i possibilitats s'han incrementat exponencialment. Però el que ve ara és molt més rellevant. Les connexions 5G són 10 vegades més ràpides (encara que a laboratoris s'han assolit velocitats 250 vegades superiors) que les 4G actuals. Gràcies a aquesta immediatesa es podran veure continguts amb qualitats inimaginables en realitat virtual o a la televisió en 8K, per exemple. Però hi ha molt més. Cardona va explicar que els canvis que provocarà es percebran a tots els àmbits, des de la logística i el transport a l'agricultura, la sanitat o la robòtica: «El mòbil és l'intermediari ara a totes les connexions, però amb el 5 G no caldrà. Tota màquina, dispositiu o sensor es podrà connectar a la xarxa directament». Les aplicacions seran infinites. Algunes d'elles: podrem descarregar una pel·lícula al nostre smartphone en menys de tres segons; el nostre cotxe serà capaç de detectar i navegar automàticament evitant els obstacles del camí; els metges podran realitzar procediments quirúrgics complexos utilitzant robots de forma remota; les ciutats seran capaces de recopilar informació en temps real omnipresent sobre el trànsit, el temps i la delinqüència ..

Òbviament, qui controli aquesta nova tecnologia aconseguirà un avantatge substancial sobre els seus competidors. Quin és el paper de Huawei? La companyia xinesa va néixer a principis del nou segle, segons explica Cardona, com a fabricant de peces per a les companyies europees i nord-americanes, com Motorola. Com a altres tants camps, va ser el camí per aprendre la tecnologia en un país que havia iniciat la seva ruta al capitalisme tot just una dècada abans. També va guanyar temps per formar professionals. «Al final, va arribar a la conclusió que podia ser autosuficient. Amb costos de producció molt reduïts que els permetien uns preus imbatibles i amb una qualitat equiparable, en poc temps van entrar fort en el mercat del 3G, amb estacions base, antenes o equips per a la xarxa d'operadors», afegeix. Després vindria la fabricació dels seus propis mòbils.

El director de l'Institut de Telecomunicació de la UPV explica que la tecnologia 3G, 4G i 5G està basada en un estàndard internacional perquè sigui homogènia a tot arreu. La batalla està dins d'aquest estàndard, és a dir, en la capacitat de les empreses de generar les patents que permetin el seu desenvolupament. El procés ha durat 10 anys i la Xina ha aconseguit el 30% de les patents, per un 25% dels Estats Units i un altre 25% de la Unió Europea. Aquesta tecnologia bàsica va ser liderada en un inici per firmes de la UE com Nokia, Alcatel o Ericsson i nord-americanes com Cisco. Cardona creu que l'estratègia d'Europa per recuperar terreny en aquest àmbit passa per «destinar recursos i persones per fer les patents de la 6G», la nova generació que arribarà després de la implantació general del 5G. Però la seva posició d'inici és feble comparada amb el gegant asiàtic. Allà hi ha tres operadors i dos fabricants importants (ZTE i Huawei) per a un mercat de 1.400 milions de persones. A la UE hi ha 28 operadors molt més petits i només dos fabricants: Ericsson i la també esmentada Nokia «que gairebé és dels Estats Units». Aquest expert afirma que Europa ha invertit molt en investigació, però aquesta aposta no s'ha traduït en un nombre equivalent de presències estàndard «potser perquè s'ha deixat a les empreses anar per lliure», en contra del que succeeix a la Xina . Segons el seu criteri, «cal un Airbus de telefonia».

Aristóteles Cañero, director de l'escola de negocis especialitzada en tecnologia Peaks, explica les represàlies de Washington cap Huawei des de dos punts de vista. El fet que aquesta firma «s'hagi menjat el mercat de 4G i estigui a punt de fer-ho amb el 5 G, implica que tindrà més capacitat per fer més desenvolupaments i innovar, és a dir tindrà més avantatges en la cursa pel lideratge tecnològic». Que, a més, no es quedarà en aquesta última, perquè a l'horitzó treu el cap ja la 6 G.

Seguretat

A més, apunta, hi ha la qüestió de la confidencialitat: «Qui domina la xarxa pot accedir a tota la informació, encara que hi hagi processos de xifrat». Els Estats Units «tenen aquest poder» -i més si tenim en compte que les grans companyies que operen al món de les xarxes socials, com Facebook o Twitter, pertanyen a aquest país. «La Xina podria tenir-ho també i això provoca la por a Washington », on també tenen en compte la derivada militar i de seguretat que comporta aquesta tecnologia, és a dir, que qui la controli «tingui la capacitat d'apagar equips als seus oponents i els seus aliats i deixar-los incomunicats». Sense oblidar, com apunta Pallardó, les implicacions del 5G en el món de l'espionatge.

Tant Cardona com Cañero coincideixen que, després del veto de Trump a Huawei, cal buscar l'interès dels Estats Units de fer un «proteccionisme a posteriori». Dit d'una altra manera, està frenant la firma xinesa, perquè «no ha aconseguit el percentatge que volia en l'estàndard», per guanyar temps i permetre a les companyies americanes -i, de passada, europees- posar-se a l'altura xinesa.

Cañero es mostra optimista sobre l'abast final d'aquesta batalla iniciada per un líder, Trump, que, com assegura Pallardó, té per lema fer grans els EUA una altra vegada i funciona allunyat dels principis del consens: «Creu que sempre ha de guanyar» . Segons la seva opinió, «es normalitzarà la situació i potser s'estableixeran noves normes de joc». I és que tot està molt interconnectat. «Si els EUA ataquen Huawei, la Xina pot fer el mateix amb Apple, els terminals de la qual es fabriquen i munten al país asiàtic. En cas de conflicte agreujat, no deixaria de produir-los, però sí que podria apujar-li els aranzels », afirma. Tot molt complex.