Tant el pe com la ce són decisius per al sector agrari

Recordo que les dues institucions, tant el PE com la CE, són decisives per al sector agrari i agroalimentari perquè, entre altres aspectes, hauran de decidir si continuen amb el treball ja iniciat sobre la reforma de la PAC post-2020 o s'inclinen per presentar noves propostes, que retardarien encara més la seva entrada en vigor. Després de les eleccions del passat 26 de maig, en les quals els ciutadans europeus vàrem elegir als 751 eurodiputats que componen l'Eurocambra, queda ara conèixer la composició dels diferents grups polítics, les respectives comissions i la taula presidencial d'aquesta institució, que té el mateix poder de codecisió que el Consell de Ministres sobre les propostes legislatives comunitàries que presenta la Comissió Europea, a més de triar al president de la Comissió i als 27 comissaris.

Segons informa el FEPEX, el calendari, per al que ens afecta, seria el següent: entre l'1 i el 3 de juliol tindria lloc la sessió constitutiva del Parlament Europeu a Estrasburg. Es durà a terme l'elecció del president del PE i dels vicepresidents. Durant el 2 i 3 de juliol es reunirà la Conferència de Presidents. La següent setmana tindran lloc reunions constitutives de les diferents comissions del Parlament Europeu. En la sessió plenària del nou Parlament Europeu, que tindrà lloc el 16 de juliol, és on es durà a terme l'elecció del president de la Comissió. Per a això es necessitarà majoria absoluta en el Parlament. En cas de no aconseguir-se, el Consell haurà de tornar a reunir-se. Entre el 21 i el 27 de juliol es faran reunions de les comissions del Parlament.

Durant els mesos de setembre i octubre del 2019 es duran a terme les audiències i les eleccions dels 28 comissaris que formaran part de la Comissió Europea durant els propers 5 anys. Cadascun dels comissaris serà proposat pels governs nacionals. A cada un d'ells, el president de la Comissió li atorgarà una cartera. Un cop distribuïts els assumptes, els aspirants a comissari hauran de participar en una audiència pública al Parlament Europeu i a la Comissió parlamentària que s'ocupi de la seva cartera per defensar la seva candidatura. Tots els comissaris han de ser aprovats per majoria absoluta al Parlament, el que està previst per a finals d'octubre.

Recordo que tant l'Eurocambra com la Comissió Europea són institucions decisives per al sector agrari i agroalimentari de la UE, ja que hauran de decidir sobre aspectes molt importants, com el Marc Financer Plurianual (MFP) 2021-2027, en el qual s'inclou la partida pressupostària de la reforma de la PAC post-2020, així com sobre les propostes reglamentàries de la PAC. La reforma, de la qual tant hem parlat en els últims mesos, presentada en l'anterior legislatura no va concloure la seva tramitació, com ja s'esperava. Es van aprovar els informes -sense conèixer el pressupost- sobre els projectes dels reglaments de la PAC (plans estratègics i ajudes directes de la PAC, OCMA i de l'Horitzó 2020) en el marc de la Comissió d'Agricultura del PE, però no hi va haver temps perquè fossin aprovats pel Ple de l'actual Eurocambra, que es va reunir per última vegada a l'abril, de manera que el procés de reforma segueix obert i inconclús. Aquest procés serà reprès pel nou Parlament Europeu i per la nova Comissió Europea, que no tenen l'obligació de seguir el treball realitzat en el mateix punt en el qual el van deixar els equips actuals, però que poden decidir també continuar amb el mateix. El futur comissari d'Agricultura podria assumir o no l'actual proposta reglamentària de reforma de la PAC. Amb seguretat l'assumiria si en aquesta cartera repeteix l'actual comissari irlandès, Phil Hogan. Si no, el que sigui nomenat comissari podria presentar una nova reforma, revisar la proposta existent o, fins i tot, continuar el treball ja realitzat per l'anterior. En aquest context, cal recordar que ha estat clausurat el Congrés sobre «l'arquitectura verda» de la PAC post2020 i que es va celebrar entre el 29 i el 31 de maig a Zafra (Badajoz), centrat en el paper dels ecoesquemes, instrument que incentivarà pràctiques agrícoles i ramaderes amb un major impacte beneficiós sobre l'entorn. Les conclusions, fruit dels debats realitzats en aquests dies, assenyalen que la major ambició mediambiental de la PAC oferirà noves oportunitats per al sector agroramader, alhora que donarà resposta a les expectatives dels consumidors. Al congrés hi va haver una participació de més de 170 persones de 16 estats membres. Al Congrés es va debatre sobre els reptes mediambientals als quals s'enfronta l'agroramaderia europea i es va aprofundir en la realitat ambiental dels països meridionals, abordant el paper dels ecoesquemes, un nou instrument que permetrà incentivar pràctiques agrícoles i ramaderes amb major impacte beneficiós per al clima i el medi ambient.

També es van exposar experiències desenvolupades per millorar l'adaptació de l'agricultura als canvis mediambientals; la millora de l'ús de recursos, o la potenciació de la biodiversitat a les explotacions. Els anomenats «ecoesquemes» estan inclosos en la proposta de reglament sobre Plans Estratègics de la PAC i amb ells, la Comissió Europea pretén impulsar règims voluntaris de suport a favor del clima que van més enllà dels requisits obligatoris establerts (condicionalitat). Tot a l'espera del que passi a l'octubre.