El mercat immobiliari de les comarques gironines torna a agafar embranzida. Les dades oficials revelen que la ciutat de Girona és la segona capital de tota Espanya on més s'han encarit els preus dels pisos nous entre març i juny amb un 13,1%. A més les comarques gironines són la quarta provínicia on més ha augmentat el preu de l'obra nova acabada, amb un 7,1% més en el trimestre.

Segons l'estudi realitzat i publicat per Tinsa ahir, al conjunt d'Espanya el preu mitjà de l'habitatge acabat, nova i usada, es va encarir un 3% anual en el segon trimestre de 2019, fins a 1.350 euros per metre quadrat, la qual cosa suposa l'onzè trimestre consecutiu amb increment de preus,

En termes mitjans, l'habitatge s'ha encarit a Espanya un 12% des del mínim que va tocar en la crisi i es manté un 34,1% per sota dels màxims de 2007.

No obstant això, el director del Servei d'Estudis de Tinsa, Rafael Gil, afirma que s'observen «símptomes d'estabilització» tant en preu com en demanda, després de diversos anys de recuperació sostinguda.

Només tres regions (Navarra, Aragó i la Comunitat de Madrid) es van encarir en més d'un 5% en termes anuals en el segon trimestre, mentre que Astúries va ser l'única comunitat autònoma que va presentar una lleugera variació negativa en termes anuals (-0,8%).

Entre el primer i el segon trimestre de l'any, destaquen La Rioja, Navarra i País Basc, amb increments superiors al 3% entre tots dos períodes, enfront dels descensos registrats a Castella i Lleó i Astúries: un 2,4% i 3,4% de caiguda respecte al primer trimestre de l'any, respectivament.

Així mateix, Castella-la Manxa continua amb valors més d'un 50% inferiors als seus màxims de la dècada passada, mentre que Balears i la Comunitat de Madrid redueixen la bretxa per sota del 30% (només un 20% en el cas de Balears).

Com a mostra dels diferents ritmes als quals avança el mercat, Tinsa assenyala que en regions com Extremadura, Cantàbria, Galícia i Castella-la Manxa l'increment acumulat des del mínim preu registrat durant la crisi no assoleix el 5%, mentre que la Comunitat de Madrid i Catalunya s'han apreciat des de mínims un 43% i un 32%, respectivament.

Per províncies, nou van registrar en el segon trimestre increments superiors al 5%, liderades per Màlaga (+7,8%), Burgos (+7,4%), Almeria (+7,3%), Girona (+7,1%) i Saragossa (+6,8%). Al mateix temps, en altres 15 províncies el preu mitjà va ser menor que un any abans. Els majors descensos interanuals en aquest segon trimestre es van localitzar a Ciudad Real (-8,9%), Zamora (-6,4%) i Sòria (-6,3%).

Analitzant l'evolució únicament en l'últim trimestre, són 28 les províncies que van registrar caigudes de preus entre el primer i el segon trimestre que en major o menor mesura.

El valor mitjà no arriba ni a la meitat del màxim que es va assolir la dècada passada a Toledo, Guadalajara, Conca, Tarragona i Castelló. En aquestes províncies la caiguda acumulada des de 2007 supera el 50%.

Respecte a les capitals, quatre s'han revaloritzat més d'un 10% en l'últim any: Ourense (+13,6%), Girona (13,1%), Burgos (12,4%) i València (11,4%). Aquesta última és l'única entre les grans capitals espanyoles que manté encara un avanç notable.

El 20,2% dels seus ingressos

Els espanyols destinen de mitjana el 20,2% dels seus ingressos familiars bruts a afrontar el primer any d'hipoteca. Segons les dades de l'INE, la hipoteca mitjana a Espanya es va situar en 123.282 euros en el primer trimestre de 2019, la qual cosa suposa un desemborsament de 579 euros al mes.

En el cas de les Illes Balears, on es destina un 26,6% dels ingressos per a una hipoteca mitjana de 160.862 euros, és la província on es realitza un major esforç financer. Li segueixen Màlaga (26,5%) i Barcelona (22,9%), enfront de Soria i Lleida (per sota del 15%).

La quota mensual hipotecària més elevada es registra a les províncies de Balears (830 euros), seguida de Barcelona (791 euros), molt per sobre del pagament promig que es realitza a Conca (359 euros), Jaén (357 euros) i Badajoz (347 euros), províncies amb les quotes més reduïdes.

El termini mitjà de venda d'un habitatge a Espanya, que relaciona l'oferta d'habitatges en el mercat amb el ritme de compravendes, se situa en 8,2 mesos. La ciutat de Madrid té el termini més reduït, amb 3,6 mesos, seguida entre les grans capitals per Saragossa (3,8 mesos), Sevilla (5,1 mesos), Barcelona (6,5 mesos) i València (7,6 mesos).