El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, va assegurar que la resolució de Banc Popular i la seva posterior venda a Banc Santander pel simbòlic preu d'un euro va permetre preservar els interessos dels dipositants i l'estabilitat financera, mentre que l'exvicepresident de la Comissió Europea Joaquín Almunia va reconèixer que se'ls «va escapar» l'entitat en el procés de rescat bancari d'Espanya.

De Guindos va destacar també que el Banc Popular, que es va convertir en la primera entitat de la Unió Europea a resoldre's per la Junta Única de Resolució (JUR) mitjançant el mecanisme creat després de la crisi financera, no va requerir de diners públics, el que va evitar el seu consegüent impacte sobre el deute públic.

D'igual forma, el número dos'de la institució monetària de la zona euro va explicar que la liquidació del banc presidit en aquell moment per Emilio Saracho es va decidir davant el potencial impacte «desfavorable» que tindria sobre el sistema financer espanyol, atès l'«interès del públic».

L'exministre va subratllar el paper del Frob en aquest i altres processos amb l'ús de determinats instruments per afrontar els desafiaments que s'han anat presentant en el sector bancari des de la crisi de 2008, que va descriure com «la més profunda» des de la Segona Guerra Mundial.

L'autoritat nacional de resolució va anar adquirint majors competències a mesura que va anar passant el temps des de la seva creació el juny de 2009, com amb la sol·licitud de fons per a la recapitalització del sector i la seva canalització, la representació d'Espanya en les institucions europees o la responsabilitat d'adoptar decisions sobre entitats menys significatives.

Més accions del FROB

Entre les accions més importants dutes a terme pel Frob, De Guindos també va fer referència a l'entrada en el capital de Bankia a través de BFA i a la injecció de capital en Sareb, el «banc dolent» que es va quedar amb els actius dubtosos de les entitats després de la risi. En el cas de la participació en Bankia, el Frob, a través del Ministeri d'Economia i Empresa, va ampliar la data límit per a la seva desinversió fins al 31 de desembre de 2021, mentre que la Sareb es va crear amb 15 anys de vida, de manera que la seva desaparició està prevista per a 2026.

En suma, el vicepresident del BCE va indicar que la crisi financera va obligar a revisar enfocaments de gestió de crisi, assegurant que el Frob va demostrar la seva capacitat «extraordinària» per adaptar-se. «El Frob és un exemple de bones pràctiques internacionals, que va saber aprendre les lliçons de la crisi», va sentenciar.

D'altra banda, De Guindos es va referir a altres reptes als quals encara s'ha de fer front, com avançar en la unió bancària, la creació del Sistema Europeu de Garantia de Dipòsits o del Mecanisme Comú de Protecció.

De la seva part, l'exvicepresident de la Comissió Europea Joaquín Almunia, va admetre que durant el procés de rescat financer de 2012 va haver-hi un punt «no satisfactori» en referència a Banc Popular. «En 2012 i 2013, se'ns va escapar una entitat financera, Banc Popular, potser no hauria passat amb un supervisor únic europeu», va indicar. En la seva opinió, s'hauria necessitat que estigués funcionant el supervisor únic europeu, si bé va mostrar «el seu respecte» pel sistema financer espanyol.

A més, va recordar converses respecte a si aquesta entitat havia o no de passar per plans de reestructuració, ja que «va poder presentar el seu balanç i situació econòmica i financera d'una forma que semblava millor del que realment era». En qualsevol cas, va indicar que s'ha extret «l'aprenentatge de comptar amb una unió bancària dotada amb instruments i que funcioni»