El 20 d'abril de 2010 va explotar i es va enfonsar la plataforma marina Deepwater Horizon al golf de Mèxic, a uns 80 quilòmetres al sud-est del delta del Mississipí. Després d'una sèrie d'esforços per frenar el vessament de petroli, el 15 de juliol (86 dies després) la petroliera britànica British Petroleum (BP) va anunciar que l'havia aconseguit segellar. El 19 de setembre es va declarar com finalment segellat. Les xifres de l'abocament eren l'equivalent a uns 4,2 milions de barrils de petroli, el que suposava el major desastre natural en la història dels Estats Units. La superfície marina contaminada pel cru es va estimar en unes 68.000 milles quadrades (al voltant de 176.120 quilòmetres quadrats). Onze persones van morir en l'explosió inicial.

Després de l'abocament, les asseguradores i les institucions es van veure amb la incapacitat de valorar l'impacte. Segons comentaven, l'escala de les demandes era tan elevada que es tractava d'una situació nova per a tothom. Cal recordar que el procés legal pel vessament del vaixell Exxon Valdez (24 de març de 1989) va durar vint anys.

Les tres empreses implicades en el vessament de 2010, Transocean, Halliburton i BP, van anar rebent multes de diferent import. El 2013, Transocean va acceptar pagar 1.400 milions de dòlars per violacions a l'US Clean Water Act i el 2014 Halliburton va acceptar pagar danys per 1.100 milions.

Aquest mateix any, BP va ser trobada culpable de greu negligència i se li va carregar el 67% de la culpa pel vessament enfront del 30% de Transocean i el 3% a Halliburton. La petroliera britànica va apel·lar, però al desembre de 2014 la Cort Suprema va confirmar la sentència de 7.800 milions de dòlars per compensar les víctimes.

Atès que va ser un succés inesperat, l'impacte de la notícia sobre la cotització va ser brutal i es va emportar a tots aquells inversors que tenien accions de BP i no les van vendre a correcuita. En situacions com aquesta, queda ben palesa la importància de diversificar les inversions: posar massa capital en una sola empresa suposa un risc innecessari. Cap empresa està lliure de patir algun tipus de desastre o investigació per presumptes males pràctiques i que tingui conseqüències jurídiques. A més, el seu impacte sol ser de llarga durada i afecta a tot un sector industrial.