10 de juliol de 2019
10.07.2019

El Tribunal de Comptes Europeu reclama que els test d'estrès a la banca siguin "més exigents"

Veuen "insuficiències" per mesurar la capacitat per fer front a riscos sistèmics a la Unió Europea

10.07.2019 | 11:52
El Tribunal de Comptes Europeu reclama que els test d'estrès a la banca siguin "més exigents"

El Tribunal de Comptes Europeu creu que les proves de l'Autoritat Bancària Europea (EBA, en anglès) als bancs per mesurar la seva resistència en cas de riscos sistèmics a la UE haurien de ser "més exigents". Així ho recull un informe publicat aquest dimecres que constata que en les últimes proves, fetes el 2018, les pertorbacions simulades per avaluar la resistència dels bancs eren més lleus que les experimentades durant la crisi financera del 2008. "L'escenari advers no reflectia adequadament tots els riscos sistèmics pertinents per al sistema financer de la UE", afirmen els auditors sobre els exàmens fets l'any passat.

"En les proves a les quals es van sotmetre els bancs europeus haurien d'haver-se aplicat pertorbacions de major intensitat", assenyala Neven Mates, membre del tribunal responsable de l'informe. De fet, els auditors apunten que el "baix" impacte de les proves en determinades entitats pot explicar-se perquè l'aplicació del nivell de tensió és "inferior" i no necessàriament perquè els bancs estiguin més "sanejats".

En línies generals, els 'stress-tests' serveixen per valorar la viabilitat dels bancs davant d'escenaris com una greu recessió, l'enfonsament de la borsa o la pèrdua de confiança en els bancs, entre altres.

En l'informe d'aquest dimecres també indiquen que no es van incloure en la prova tots els bancs vulnerables i que alguns amb un nivell de risc més alt van ser exclosos perquè el criteri per incloure'ls és únicament la seva mida. Concretament, els exàmens del 2018 van implicar 48 bancs de 15 estats diferents, entre els quals hi ha Espanya. L'escenari advers que es va simular era una projecció negativa de tres anys de condicions macroeconòmiques jugant amb indicadors com el PIB, l'atur, el preu de l'habitatge i els tipus d'interès.

Rol de l'EBA

A més de la manca d'exigència en les proves, els auditors també critiquen que l'EBA es servís en gran mesura de la tasca dels supervisors nacionals durant el procés d'avaluació sense tenir els recursos per controlar "de forma eficaç" el seu treball.

En aquest sentit, reclamen a l'organisme que incrementi el seu control sobre la concepció de les proves i reforci el seu enfocament "supervisor". En tot cas, destaquen que l'EBA va coordinar el procés "amb recursos humans molt limitats, molt esforç i amb terminis molt ajustats".

Després de la crisi financera, el 2010 es va crear l'EBA perquè posés en marxa i coordinés les proves de resistència a tota la UE, tasca que ha fet en diverses ocasions (2011, 2014, 2016 i 2018), partint de les hipòtesis de crisi en els seus exàmens.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook