La realitat actual és que l'empresa necessita canviar contínuament per sobreviure. Un exemple d'empresa canviant és Nokia. La seva història es remunta a l'any 1865, quan Fredrik Idestam i la seva dona van obrir una fàbrica de polpa de fusta per a la fabricació de paper a Finlàndia. Uns anys després, es van unir a una empresa veïna i van començar a fabricar botes de goma i pneumàtics. L'any 1922, el grup es va fer amb una companyia de cables de Hèlsinki i així va començar la seva expansió en el món de les telecomunicacions. A dia d'avui, és propietat de Microsoft i fabrica dispositius electrònics.

El problema dels canvis sobretot és quan es perceben negativament per por, per desconèixer la nova situació, per no saber com afrontar-la, etc. Segons E lizabeth Kübler-Ross, la nostra reacció davant d'aquest nou escenari seria una concatenació de fases i estats emocionals que es podrien resumir en aquestes etapes:

1) Immobilitat. En el primer moment, les persones afectades poden sentir confusió, desorientació i entrar una mena d'estat de xoc que les paralitzi.

2) Negació. Aquí apareix el «No passa res» i el «no és possible». Si l'evidència del canvi és tan aclaparadora que resulta ineludible, hi haurà els qui ho acceptin, però experimentaran, en qualsevol cas, una forta predisposició a continuar «com si res hagués passat». Pot ser fins i tot que es pensin que «això són tonteries» que no tenen a veure amb la «realitat». Aquest tipus de pensaments impedeixen que un s'adoni que aquesta «realitat» és justament el que està desapareixent, el que està essent reemplaçat per l'altra realitat, que consisteix en la nova situació que està arribant.

3) Còlera. Després dels dos punts de reacció passiva, pot aparèixer una resposta més activa i irada, en forma de ràbia i indignació, contra aquell que ha donat a conèixer la notícia o bé cap a les persones que siguin les causants del canvi. En aquesta etapa, els afectats no utilitzen la seva energia per assumir els fets, ni per adaptar-se a la nova situació. Per contra, l'apliquen en intentar mantenir i defensar la situació anterior.

4) Negociació. Es persegueix el mateix que en la fase anterior: intentar salvaguardar la situació precedent, en la mesura que es pugui. Altres vegades, pot ser que intentin obtenir beneficis i compensacions que millorin la seva sensació o, simplement, que busquin realitzar maniobres dilatòries per tal de guanyar temps i postergar el canvi.

5) Angoixa. La seva intensitat és directament proporcional al grau d'incertesa que presenti la nova situació. En aquest punt, les persones afectades han començat ja a reconèixer que són en una nova realitat i que el canvi ha tingut lloc però amb una visió poc realista, potser pitjor del que resultarà el canvi al final.

6) Tristesa. Aquí apareix la nostàlgia que resulta de la constatació del canvi. Es pot tenir tot i que la persona es queixés d'aquesta situació anterior.

7) Depressió estretament lligada a la resignació. El més característic d'aquesta fase és la pèrdua d'impuls. La capacitat de treball disminueix i això reforça la sensació d'ineptitud. La depressió es realimenta en aquest bucle i la visió de la realitat es distorsiona encara més. La manca d'empenta i el cansament seran la tònica habitual.

8) Assimilació i acceptació. Gradualment, es recupera la capacitat de treball i un comença a sentir-se obert a oportunitats noves. Llavors, es pot dir que el canvi ja s'ha començat a assimilar. I és que el temps ho posa tot al seu lloc.

Aquest procés no és lineal i cada persona el viurà de diferent manera. Encara que estic segur que si ho penses, segurament veuràs reaccions que et seran familiars en canvis laborals que hagis tingut. La propera vegada, coneixent els passos, ho portaràs millor?