13 de juliol de 2019
13.07.2019

Els insecticides neonicotinoids interfereixen en el control de les plagues a través de les feromones

Segons l'estudi liderat per la UdL, s'ha observat que amb l'insecticida el vol de les arnes es torna més lent i més susceptible a la deriva

13.07.2019 | 01:28
Exemplar de carpocapsa.

Una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL), amb la col·laboració de la UVic-UCC, publicada recentment a la revista Scientific Reports revela que els insecticides neonicotinoids -restringits per la Unió Europea per protegir les abelles i altres pol·linitzadors- interfereixen en els mètodes biològics de control de plagues, fins i tot en dosis residuals. L'estudi de laboratori alerta que amb nivells extremadament baixos del neonicotinoid Thiacloprid -que únicament matarien deu individus de cada milió- ja s'observen efectes perjudicials en les respostes de navegació dels insectes a les feromones. Per comprovar-ho, els investigadors han realitzat assaigs dins d'un túnel de vent on s'ha pogut filmar la trajectòria de vol d'insectes amb poca llum. Els responsables de l'estudi han observat que amb l'insecticida, el vol de les arnes es torna més lent, amb un angle diferent en relació amb la línia del vent i més susceptible a la deriva, probablement perquè els afecta el sistema nerviós central.

Els investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL, encapçalats pel professor César Gemeno i amb la col·laboració del biòleg de la UVic-UCC Josep Bau, han estudiat l'impacte dels neonicotinoids en tres espècies de lepidòpters plaga: el cuc de les pomes o carpocapsa ( Cydia pomonella), l'arna oriental del préssec ( Grapholita molesta) i el corc del raïm ( Lobesia botrana). Aquesta recerca posa en relleu que, a dosis subletals, el Thiacloprid redueix la capacitat de l'insecte per localitzar les feromones sexuals, fet que pot minvar l'eficàcia dels sistemes de control amb aquest tipus d'atraients.


Potencialitat de les feromones

Les feromones són una eina molt eficaç en el control amb confusió sexual i el monitoratge amb trampes, especialment de les diverses espècies d'arna que en la seva fase d'eruga afecten els arbres fruiters i altres tipus de conreu. Combinades amb altres mètodes de control bio-racional (sense insecticides), aquestes substàncies químiques poden ajudar a disminuir substancialment l'ús de productes fitosanitaris que tenen un impacte ambiental i sanitari «especialment acusat en zones agrícoles periurbanes, com per exemple l'Horta de Lleida», destaca Gemeno. A més, les feromones tenen la particularitat de no generar resistència en les poblacions d'insectes que formen plagues i ser innòcues per l'entorn. A tall de conclusió, l'estudi demostra que aplicant dosis d'insecticida molt més baixes de les que s'utilitzen al camp per controlar les poblacions d'insectes, el Thiacloprid redueix la capacitat dels mascles de respondre normalment i orientar-se a les plomades de feromones sexuals en condicions de laboratori.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook