Pels volts de l'any 2004, els doctors de la clínica psiquiàtrica austríaca Wagner-Jauregg van encunyar l'expressió depressió de la gandula. Amb aquesta expressió es referien a l'ansietat que començaven a tractar en alguns pacients amb dificultat per a oblidar-se de la feina en els períodes de descans estiuenc. Avui, aquesta síndrome, també anomenada estrès vacacional o davallada estiuenca, cada vegada és més habitual.

Els símptomes? «Abasten tots els relacionats amb l'ansietat i l'estrès i afecten en l'aspecte cognitiu, emocional, físic i de conducta», exposa Sílvia Sumell Canalda, psicòloga, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «Poden aparèixer dificultats per a pensar amb claredat, problemes d'atenció, concentració i memòria. Oblits, sensació que no es parla amb la mateixa fluïdesa i necessitat de comprovar les tasques. També apareixen cansament, problemes per a dormir, sensació de no haver descansat prou, d'estar sense energia, i simptomatologia relacionada amb la depressió o l'estat baix d'ànim», comenta la professora de la UOC.

A més, són habituals «les alteracions de la gana, per excés o defecte, igual que l'augment del consum de tabac, alcohol o llaminadures, mal de cap, dolors musculars i d'estómac, pèrdua del desig sexual…». En darrer lloc, «sabem que els períodes d'estrès elevat perllongat en el temps poden generar sentiments de tristesa, desmotivació, poques ganes de fer coses, sensació que no es gaudeix del que es fa, i irritabilitat en el sentit que ens enfadem per qualsevol cosa o així que algú ens diu alguna cosa», conclou Sílvia Sumell pel que fa als símptomes.

I per què es desencadenen?: «Mentre es treballa a un ritme trepidant, els nivells de cortisol i adrenalina (les dues hormones relacionades amb l'estrès) són elevats. L'adrenalina fa que el nostre sistema immunològic estigui més fort i el cortisol actua com a antiinflamatori, tot això perquè puguem aguantar llargues jornades. En canvi, quan entrem en "modalitat vacances" aquests nivells d'hormones disminueixen, de manera que el nostre sistema immunològic es deprimeix i ens podem posar malalts amb més facilitat o tenir alguns problemes de salut».

És habitual en persones hiperexigents i que es consideren imprescindibles

L'estrès vacacional «afecta persones per a les quals la feina ho és tot i que en el dia a dia (període no vacacional) tenen poc o gens de temps de lleure, i tampoc tenen temps per a la família i els fills. Tot d'una», prossegueix la psicòloga, «quan estan de vacances, no saben afrontar tot aquest temps de lleure, no saben com relaxar-se i gaudir-ne. De tenir una agenda que bull i d'estar sempre pendents del mòbil i dels missatges electrònics, passen a no tenir res de tot això. I quan la persona es queda sense la seva rutina d'hàbits laborals i professionals, es desestabilitza».

Pel que fa al tipus de personalitat que hi ha darrere de la gent que pateix aquest problema, hi trobem «persones amb un nivell d'autoexigència elevat, acostumades a dir-se "he de fer" i a les quals els costa delegar o que estan habituades a treballar sota pressió. De vegades, són persones a les quals fa por anar de vacances perquè temen el que es poden trobar quan tornin. Erròniament, creuen que són imprescindibles i que ningú no podrà fer la seva feina si ells no hi són presents»; una sensació que afecta, segons l'últim informe anual InfoJobs-ESADE sobre l'Estat del mercat laboral a Espanya, el 34% dels empleats. De fet, el 8% no s'agafa mai més d'una setmana seguida de vacances per la por que la feina no tiri endavant mentre ells no hi són.

«Quan sento que una persona, amb nom i cognoms, és imprescindible, automàticament penso que aquesta empresa té un problema d'organització», diu respecte a això Gina Aran, consultora de recursos humans i professora de la UOC. «Les persones són imprescindibles per tal que les empreses funcionin i creixin. Centrar això, però, en algú concret seria un error estratègic greu. El que realment és imprescindible és que el capital humà tingui recursos i estigui organitzat de manera que l'empresa es pugui adaptar eficaçment a tots els canvis que es van esdevenint», comenta la professora.

«Des d'un punt de vista més personal hi ha gent que no és capaç de deixar la feina per fer, però hi ha un problema al darrere: aquest empleat té massa feina?, és massa autoexigent?, s'hauria d'organitzar en equip d'una manera diferent?», continua explicant Gina Aran. «Altres persones senten que són imprescindibles perquè ningú més tirarà endavant la feina. En aquest cas cal investigar la causa d'aquesta desconfiança. Es podria tractar de manca de preparació de l'altra gent, però sovint el problema és la incapacitat per a delegar la feina o una comunicació insuficient i ineficient», conclou.

L'accessibilitat tecnològica no ajuda a desconnectar

Segons l'informe InfoJobs-ESADE, el 51% de la població activa espanyola declara que respon missatges electrònics i atén trucades de feina durant el període de vacances. Solen ser «persones acostumades a fer llargues jornades laborals (10-12 hores al dia), que ocupen càrrecs moltes vegades de responsabilitat alta, o bé que assumeixen moltes funcions», explica Sílvia Sumell, com a experta en psicologia del treball i salut laboral.

L'informe InfoJobs-ESADE tradueix aquesta informació en dades: «Els treballadors amb càrrec d'empleat es connecten durant les vacances a l'oficina en el 45% dels casos; els comandaments intermedis ho fan en el 68%, i els càrrecs directius, en el 84%». Molts ho fan motu proprio, però per al 30% de les persones consultades es deu a les exigències dels caps, als quals sembla lògic que els empleats estiguin permanentment connectats, encara que això sigui contraproduent.

«Els treballadors rendeixen més si poden descansar i desconnectar uns quants dies», apunta Gina Aran, experta també en empreses saludables i cultura d'empresa. «Això repercuteix en la salut i el benestar dels treballadors, i també en la seva felicitat, en poder gaudir de llocs i de persones que estimen. El fet que els empleats sentin benestar prevé malalties psicològiques o del sistema nerviós, i també dolors osteomusculars, danys a la vista o problemes d'obesitat», afegeix.

Afortunadament, «hi ha empreses que comprenen que el descans adequat dels treballadors repercuteix en el compte de resultats, i per això adopten mesures per a garantir-los la desconnexió, com ara bloquejar-los l'accés al correu electrònic. Necessitem empleats sans no tan sols físicament, sinó també psicològicament i socialment». En aquest sentit, «l'article 88 de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) reconeix el dret a la desconnexió digital en l'àmbit laboral. Tots hauríem de prendre consciència d'això, ja que està directament relacionat amb el benestar i la salut», conclou Gina Aran.

Altres fonts d'estrès: massa o molt pocs plans i molt de temps amb la família

Més enllà de les causes directes que influeixen en la incapacitat per a desconnectar de la feina a l'estiu, hi ha altres causes indirectes que també contribueixen a augmentar l'estrès vacacional.

La primera la recull una enquesta de Randstad: el 15% dels treballadors assegura que comencen aclaparats el període de descans perquè no l'han organitzat amb prou de temps. A l'altre extrem hi ha els que «planifiquen unes vacances tan estressants, en el sentit d'omplir cadascun dels dies i totes les hores amb un munt d'activitats, que no els permeten parar ni un instant. És una manera de mantenir la sensació d'estar ocupats. Òbviament, tot això augmentarà els nivells d'estrès de la persona i de la gent que l'envolta», diu Sílvia Sumell.

I després hi ha la família: «Hi ha persones que només estan acostumades a afrontar les obligacions professionals. Si, de sobte, es troben que han d'atendre una parella i uns fills, s'estressen. Durant les vacances tot sol ser més intens i poden augmentar els conflictes». No és casualitat que una tercera part dels matrimonis que se separen a Espanya ho facin quan tornen de les vacances d'estiu.

Recomanacions per a gaudir de l'estiu

«És necessari un "detox digital"», aconsella Gina Aran. «Desconnectar és molt necessari per a descansar i per a continuar essent productius després. Recomano a totes les persones que estiguin de vacances que desconnectin i experimentin altres coses, que gaudeixin i es relaxin. Per a les persones que no puguin evitar consultar el telèfon intel·ligent, és recomanable que s'obliguin a fer-ho només un dia a la setmana i en una franja horària concreta», especifica.

A més, uns quants dies abans de marxar de vacances cal «intentar baixar el ritme de feina. Pensa o escriu quines coses t'agradaria fer quan estiguis en aquests dies de descans i planifica unes vacances realistes. No intentis ocupar tot el temps amb activitats», proposa, per la seva banda, Sílvia Sumell, qui, a més, ofereix aquests consells:

  • Tingues present que no han de ser unes vacances «perfectes»; és a dir, prepara't per als imprevistos, perquè n'hi deurà haver algun, i concedeix-te un quant temps d'adaptació. No tothom és capaç de desconnectar el primer dia a primera hora.
  • Evita respondre trucades, whatsapps o missatges electrònics de la feina. Si això no és possible, intenta consultar el correu en un espai del dia en concret, que no afecti la dinàmica familiar. I no ho facis just abans d'anar a dormir. Per a dormir és millor deixar el mòbil en una altra habitació i fins i tot apagar-lo.
  • Intenta modificar l'«he de fer / hauria de...» pel «m'agradaria / em vindria de gust…».
  • Fes una mica d'exercici per a dormir millor i descarregar adrenalina.
  • Descansa tant com puguis. Si és possible, evita matinar o fes petites migdiades.
  • Reserva't un quant temps per a tu sol. Pot ser una petita migdiada, 30 minuts de lectura, una passejada al matí amb el gos…
  • Atenció plena! Fes atenció a l'«aquí i ara». Això et permetrà gaudir del present. Per exemple,
  • si estàs amb els teus fills veient una pel·lícula, evita mirar el mòbil o tenir-lo al costat. Ells t'ho agrairan. De la mateixa manera, mira de deixar-lo a casa, a l'hotel o a l'apartament quan surtis. Així no es convertirà en una extensió de la feina.