La crisi econòmica ha passat per a molts però no per als menors de 25 anys. Almenys una bona part dels joves gironins vivien millor fa més de deu anys, especialment si es mira l'evolució dels salaris. El 2007 un noi de 27 anys cobrava de mitjana 15.980 euros anuals, segons l'estadística oficial de l'Agència Tributària. Avui un assalariat de la mateixa edat guanya menys. En general, i de mitjana, els joves menors de 25 anys tenien un millor sou el 2007 que el que gaudeixen ara.

Malgrat haver donat per tancada la doble recessió econòmica, haver batut rècord de Producte Interior Brut (PIB) a Espanya o a haver retallat la taxa d'atur en deu punts en els últims cinc anys. Després de dues reformes laborals, el mercat no s'ha recuperat de la ressaca de la crisi de manera equitativa.

L'estadística dibuixa molts detalls i condicionants, però reflecteix una forta pèrdua del múscul laboral que aportaven els treballadors de 16 i 35 anys. Fa deu anys depassaven els 150.000 sous, enfront dels poc més de 110.000 que hi havia a tancament de 2017 (últim exercici del qual hi ha estadístiques tributàries).

Sens dubte l'ús de treballadors amb molt baixa qualificació altera les dades pel seu impacte en l'avantsala de l'esclat de la bombolla immobiliària. Per exemple, fa una dècada l'Agència Tributària tenia sota el seu focus a gairebé 5.700 empleats menors d'edat (16-18 anys), que percebien al voltant de 260 euros mensuals, si es divideix en 12 pagues. Ara aquest col·lectiu laboral és gairebé testimonial, amb poc més de 3.000 assalariats. Els 1.900 euros que van declarar es corresponen més amb ocupacions de caràcter estacional que a un vincle laboral complet. Clar que llavors Girona comptava amb 55.052 obrers de la construcció, més dels dobles dels 27.359 de finals de 2017.

La caiguda en els ingressos es redueix conforme puja l'edat dels cotitzadors. Entre els 18 i 25 anys els sous acumulen una caiguda superior al 17%, amb una mitjana actual de 7.407 euros anuals. Equival a ingressos de 617 euros al mes; el salari mínim interprofessional està en els 900 euros.

El 2007 la xifra d'ocupats -per al col·lectiu de fins a 25 anys- superava folgadament els 58.000, més d'un 22% més de treballadors que deu anys després. No obstant això, el treball a hores en aquest col·lectiu jove no es va reduir, sinó que va augmentar. Hi ha molts menys assalariats joves i, entre els que tenen una feina, tenen cada cop més pes les jornades de menys de vuit hores, amb la consegüent reducció dels ingressos.

Només milloren els de 36 anys

Cal fixar-s'hi amb els assalariats de més de 36 anys per trobar una millora respecte a la dècada passada. Limitada, això sí. Però és partir d'aquesta edat que els sous són ara més alts, i a partir de la qual sí que creix l'afiliació de manera constant. El 2007 els treballadors de més de 36 anys eren 86.320; deu anys després arribaven als 95.075 .

En tots els casos han passat pels canvis de l'economia, com les pujades d'impostos (IVA, hidrocarburs) o l'encariment progressiu de l'habitatge en propietat o lloguer. D'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la inflació va experimentar a les comarques gironines un increment del 14,6% en el període 2007-2017. La pujda més elevada de tot Espanya per províncies, només comparable a les registrades a Bizkaia i Guipúscoa.

En el cas de Girona també és significativa la prolonagció de l'edat de jubilació, donat que s'observa com el salaris en deu anys en la franja de persones més grans de 65 gairebé s'han duplicat, malgrat que el nombre de treballadors en actiu s'ha reduït. Aquesta situació es produeix principalment pels autònoms que han d'allargar la seva vida laboral per no perdre capacitat adquisitiva si es jubilen anticipadament.

Precisament aquesta setmana, en un informe, el Banc d'Espanya va alertar que els joves s'estan recuperant de forma bastant més lenta dels efectes de la crisi econòmica i donava els motius. En primer lloc, apunta l'informe que la desocupació a l'inici de la carrera laboral llastra els ingressos al llarg de tota la vida.

En segon lloc, va citar el desajustament entre les habilitats que tenen els aturats i el que demana el mercat de treball, un problema empitjorat per l'atur de llarga durada, que es concentra en grups de baixa formació i posa encara més dificultats a la seva ocupabilitat.

En tercer lloc, «la reducció de la durada dels contractes temporals que s'ha produït en els últims anys estaria agreujant el problema».