El 70% dels joves catalans gasta gairebé la meitat del seu sou en l'habitatge i el lloguer és per ara l'única opció que es poden permetre i que més esforç els suposa, segons un estudi de pisos.com. La mostra també conclou que els catalans destinen a l'habitatge entre el 21% i el 40% dels seus ingressos, tant en lloguer com de la hipoteca. «La relació entre el preu de l'habitatge i els sous no és equitativa», conclou el director d'estudis del portal immobiliari, Ferran Font, que assenyala que l'evolució de les dues variables «no ha estat en absolut paral·lela». «És vital que es busquin solucions que evitin que l'habitatge canibalitzi els sous, ja que s'està comprometent el progrés de la societat en el seu conjunt: si la hipoteca i el lloguer pugen, el consum d'altres béns i serveis es veu afectat de forma severa», continua.

Per gèneres, la meitat dels homes i gairebé de les dones (42%) inverteixen entre el 21% i el 40% dels seus ingressos, tot i que en alguns casos el percentatge és superior. El 28% d'ells i el 32% d'elles gasten més del 41% del seu pressupost en aquesta partida, mentre que només el 23% i 27% hi dediquen menys del 20%. Per edat, el lloguer és l'opció que més esforç econòmic suposa per als catalans, siguin millennials o baby boomers. El 42% dels joves destinen més del 41% del seu sou al pagament de la renda mensual i el 24% dels majors de 55 anys inverteixen el mateix percentatge. No obstant això, la gran majoria (48,9% de millennials i 44% de baby boomers) dedica entre el 21% i 40% del seu pressupost al lloguer.

En els darrers deu anys, el preu de l'habitatge ha crescut un 13% a Catalunya, segons dades pisos.com, i per això que també ha crescut el percentatge del sou que dediquen els catalans a sufragar el seu cost. Així, només el 9,1% dels millennials gasta menys del 20% en la renda mensual enfront del 32% dels baby boomers, tenint en compte que la meitat d'ells ja té pagat l'habitatge (50,7%) o està hipotecat (32,9%).

Els joves i l'emancipació

Per altra part, un estudi de l'Observatori d'Emancipació, del Consell de la Joventut d'Espanya, alerta que 2018 es tanca com l'any amb menor proporció de joves emancipats de l'última dècada: només 19 de cada 100 persones entre els 16 i els 29 anys estava residint fora de la llar d'origen l'any passat.

Es tracta d'una tendència que es registra per igual a tot Espanya. És a dir, en totes les comunitats autònomes ha baixat el percentatge d'emancipació, encara que no totes estan al mateix nivell. El consell destaca que cinc d'elles -Andalusia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura i País Basc- no arriba al 17%, mentre que Galícia i Astúries que estan al voltant del 20%.

«No és que el 2018 s'hagi produït un enfonsament sobtat de l'autonomia residencial de la població jove d'Espanya, sinó que culmina un procés que va arrencar el 2009 i que, d'una manera més o menys ininterrompuda, ha anat prolongant-se fins al dia d'avui», apunta l'informe de l'Observatori.

De fet, el text explica que sí que hi havia un augment de l'emancipació entre els anys 2001 i 2008 que, un any més tard van començar a remetre fins a aconseguir, ara, «cotes semblants» a les que es van comptabilitzar «en la dècada dels noranta».

Pobresa i exclusió

Al seu judici, en aquest tipus d'estudis no se sol abordar la mesura en la qual l'abandó del domicili familiar arriba a suposa un minvament de nivells de benestar. Per a l'Observatori és una qüestió a tenir en compte ja que, segons la taxa AROPE de la UE, l'indicador que quantifica el risc de pobresa econòmica, «la població entre 16 i 29 anys és el col·lectiu en el qual els índexs de pobresa i exclusió són els més elevats».