Imagines tenir totes les setmanes un pont que comenci dijous a la tarda? Doncs això és una realitat de la qual ja es pot gaudir al Japó. És el primer país del món on la jornada laboral és de 4 dies, sense tocar el sou dels treballadors ni augmentar les hores per jornada.
La famosa «vaga a la japonesa» o el perillós karoshi (mort per excés de treball) són alguns exemples del lloc central que ocupa l'apartat laboral a la vida dels nipons. Un altre exemple recent de la seva diferent cultura és que per celebrar el canvi d'emperador, aquest passat 1 de maig, el Govern va decretar diversos dies lliures que, en sumar-se als festius que ja eren al calendari, van sumar 10 jornades seguides de descans. Les vacances més llargues decretades des de 1948, que van ser rebutjades en enquestes i criticades a les xarxes socials per produir aclaparament a la població amb tant de temps de descans, segons afirmaven els ciutadans del país. La seva ètica laboral és admirable.
El Govern japonès va començar el 2017 a posar en marxa iniciatives de descans, com l'anomenat Premium Friday (superdivendres), una campanya que ha tingut un seguiment encara molt relatiu i que intenta que els empleats es prenguin lliure la tarda de l'últim divendres de cada mes.
Però des d'aquest 2019, per a moltes empreses japoneses l'últim dia laborable és dijous. I és que divendres és el dia menys productiu de la setmana. Aquest canvi sembla demostrar que, si es redueixen les hores de treball, la gent es concentra millor, produeix el mateix, sovint amb més qualitat i creativitat i també és més lleial a les seves empreses. Henry Ford, en el seu dia, va descobrir que si canviava la setmana de 60 a 40 hores laborables, els empleats eren més productius perquè no estaven tan cansats.
La mesura de treballar només quatre dies pot tenir algun punt negatiu, com podria ser: que les empreses es veuen obligades a contractar més empleats, la dificultat de coordinació de llocs de treball amb torns de treball irregulars i que, per lògica, hi haurà una disminució de les hores extraordinàries, la qual cosa és una mala notícia per als treballadors que les compten com a part del sou.
Això sí, té moltíssims aspectes positius: obtenir una major motivació per part de l'empleat, una major conciliació amb la família, reducció de l'estrès, més temps lliure per realitzar activitats de lleure, etc. Fins i tot és beneficiós per al medi ambient, en reduir els trasllats en cotxe i rebaixar el consum d'energia a les oficines.
Segurament aquesta opció o alguna similar, a la llarga, s'acabarà imposant a molts països, tenint en compte que els avenços tecnològics reduiran i reestructuraran la quantitat de treball que els humans necessitem fer. I, en última instància, si s'ha de triar entre més atur o menys hores de treball, la segona opció serà la més socialment responsable. Però em temo que, de moment, aquí no estem preparats pel canvi i tinc bastant clar que aquest proper divendres, de moment, treballaré.
Abans d'acabar, només dir que el Japó no és una excepció. Nova Zelanda també ha aplicat una mesura similar i Suècia ha reduït la jornada laboral a només sis hores. Pel contrari, per als qui llegint aquest article vulguin gaudir d'aquesta mesura, ho sento, però alguns ja ho fan. L'absentisme laboral creix a Espanya i, a més, ho fa assolint un màxim a la sèrie històrica. Durant el 2018, 753.000 assalariats no van acudir ni un sol dia de l'any al seu lloc de treball, una xifra que es tradueix en un augment de 52.000 persones respecte de l'any anterior.
