22 de juliol de 2019
22.07.2019

Ofensiva als jutjats contra les targetes de crèdit «revolving»

Despatxos d'advocats lideren centenars de demandes per la comercialització d'aquestes targetes · Una sentència del Suprem del 2015 ha donat peu als usuaris a reclamar per usura de les entitats

21.07.2019 | 22:36
Una dona fa un pagament amb targeta en una botiga.

El ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem va emetre una sentència el 25 de novembre del 2015 contra el Banc Sygma Hispania, com a resposta a un recurs de cassació presentat per aquesta financera, en què la condemnava a tornar el cobrat de més a un client per un préstec al consum amb un tipus d'interès del 24,6%, del qual es va decretar el caràcter usurari del crèdit revolving concedit al consumidor. El tribunal es va basar en la llei de repressió de la usura de 1908, o Llei Azcárate, ja que va considerar que el préstec personal contenia l'estipulació d' «un interès notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat en relació amb les circumstàncies del cas», com resulta del primer paràgraf de l'article 1 de la llei.

«Ens vam adonar que, tot i que la decisió va ser conseqüència d'un recurs presentat per la financera, podíem portar nosaltres la iniciativa en aquest tipus de casos». Així ho explica Celestino García Carreño, responsable del despatx d'advocats d'Avilés que més casos ha representat davant els jutjats pel cobrament usurari d'interessos amb la targeta de crèdit tipus revolving, en què el client paga una quota fixa amb la qual resulta impossible arribar a retornar el capital perquè, els interessos del crèdit solen superar de llarg la quota fixada.

El Despatx García Carreño va prendre la iniciativa el 2016 i va començar a portar casos d'usura als jutjats. «No sé quantes demandes hem presentat, però comptem ja amb més de 1.000 sentències favorables», explica, «en què es decreta la nul·litat del contracte i obliguen l'entitat financera a retornar el cobrat de més al client», afegeix. «Hi ha dies en què hem arribat a tenir fins a sis o set judicis per aquest tema», detalla.

Quelcom que no ha passat desapercebut per a la resta de despatxos d'advocats especialitzats en temes de consum financer.

Arriaga i Asociados, un bufet capdavanter en la defensa de clàusules abusives en hipoteques, havia deixat de banda aquest tipus de reclamacions fins no fa gaire. «Ara tenim uns 1.500 casos en què hem iniciat l'expedient de reclamació», explica l'advocat del bufet. «D'aquests tenim resolucions favorables, però encara no són moltes», precisa. «Hem posat en marxa la campanya Stop usura, estem atenent moltes demandes d'informació», explica Enrique García, portaveu de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). L'organització volia plantejar-se una acció col·lectiva, tot i que considera preferible que els jutges vegin cas a cas.

L'Associació d'Usuaris financers, Asufin, va un pas més enllà i planteja presentar una demanda de cessació de la clàusula en la qual es determinen els interessos de les targetes revolving, a més de presentar demandes individuals d'usuaris afectats. I la raó és que hi ha jurisprudència, la del Suprem, però també controvèrsia sobre com interpretar alguns aspectes de la sentència. El Suprem considera que per determinar si hi ha usura la comparació del tipus d'interès del crèdit s'ha d'establir amb el tipus d'interès mitjà dels préstecs de consum. No obstant això, algunes audiències provincials i algunes seccions dels mateixos tribunals a altres províncies consideren que la comparació s'ha d'establir amb el mateix tipus d'interès dels crèdits revolving.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook