El Jutjat social número 19 de Madrid ha estimat la demanda que va interposar la Tresoreria General de la Seguretat Social contra Deliveroo i declara que els prop de 500 repartidors demandants, anomenats 'riders', actuaven com a falsos autònoms ja que estaven subjectes a una relació laboral amb la companyia a la qual van prestar els seus serveis.
En una sentència extensa, el magistrat conclou que "en la prestació de serveis dels repartidors afectats pel procés, durant el període al qual es refereix l'acta de liquidació, van prevaler les condicions pròpies de la laboralitat, cosa que condueix a l'estimació de la demanda".
La resolució és fruit de la vista oral que es va celebrar el passat 31 de maig arran de la demanda que va cursar la Tresoreria General de la Seguretat Social després d'una acta de la Inspecció de Treball, per la qual es va citar més de 500 repartidors de la regió.
L'informe d'Inspecció de Treball determinava que aquests repartidors estaven sota una "falsa aparença" d'autònoms per compte propi per "encobrir" una relació laboral ordinària amb la companyia Deliveroo.
El magistrat estableix que "els repartidors essencialment han executat una feina personal en unes condicions organitzades i dirigides per l'empresa, que és l'única que controla la marca 'Deliveroo', la seva aplicació informàtica i tota la informació que se'n desprèn".
En la resolució també es considera acreditat que "l'essencial és que una vegada acceptada la comanda, aquesta s'havia d'atendre (per part dels repartidors) d'acord amb les instruccions determinades per l'empresa, sense marge apreciable d'autonomia del treballador".
La sentència aprofundeix que l'empresa "comptava amb una complexa organització de totes les activitats dels treballadors, fins al punt que era la mateixa societat qui gestionava les propines dels repartidors, en determinava la manera en la qual es podien abonar i les incloïen en les factures, que eren elaborades per la mateixa empresa".
«El que tot això evidencia és que l'empresa no s'ha limitat a contractar un servei de transport de menjar en el qual l'essencial sigui el lliurament en si sense entrar en el detall de com s'ha de realitzar, sinó que ha establert amb tota precisió la forma en la qual s'ha de prestar aquest servei, homogeneïtzant-la per a tots els repartidors, als qui s'anima a presentar-se com a part de Deliveroo i als qui, com abans vam veure, se'ls van lliurar mitjans de treball amb aquesta marca», assenyala el jutge.
Això és «perfectament comprensible» atès que cal apreciar conforme a «tota lògica que el que s'ofereix als restaurants i als clients no és una mera labor d'intermediació entre ells, sinó un servei associat a la marca Deliveroo i a la seva aplicació informàtica, que és el que en realitat cal entendre que coneixen i contracten aquestes persones, servei que sembla oposar-se a la possibilitat que els repartidors realitzin el repartiment en la forma que tinguin per convenient».
