Ni fred ni calent: les exportacions espanyoles creixeran només el 2,3% aquest any, un volum inferior al de la mitjana europea i que anuncia la fi del pròsper cicle viscut durant la dècada que acaba, quan les vendes a l'exterior van arribar a representar el 34% del PIB.

En aquesta costa avall, el comerç exterior espanyol necessita una empenta. Mentre que el Pla d'acció per a la internacionalització de l'economia espanyola aprovat el març passat no ha aconseguit encara contenir la menor demanda de la zona euro, el sector exterior espera amb candeletes l'entrada en funcionament de l'acord Unió Europea-Mercosur.

Amb un entorn internacional degradat per la frenada del comerç internacional (0,7% de creixement aquest any enfront del 4,6% de 2018) i les tensions geopolítiques, a Espanya no tindria per què anar-li millor. No obstant això, l'economia nacional manté el tipus però no és immune a les sacsejades de l'exterior. Aquesta frenada de la Unió Europea i les tensions comercials entre la Xina i els Estats Units, amb una escalada d'aranzels i mesures de retorsió in crescendo, a més de la incertesa generada pel Brexit, han tornat a produir allò de l'aleteig de la papallona que pot sentir-se a l'altra banda del món.

Curiosament, Espanya és un dels països que sembla resistir millor la desacceleració de l'eurozona però també un dels més afectats pel declivi econòmic de la Unió Europea, ja que el seu sector exterior depèn en gran mesura d'aquesta àrea econòmica, a on van la meitat de les vendes de les empreses espanyoles.

A contra corrent del veí

Mentre Espanya redueix les vendes a Europa, Europa augmenta les seves a Espanya, però també a d'altres destinacions del món. Les dades semblen més preocupants quan les comparem amb altres països de l'entorn. "Els nostres competidors estan creixent: la Unió Europea, els 28, han augmentat les exportacions el 4%; Alemanya, l'1,8%; França, el 5,2%; Itàlia, el 2,9%...", explica Antonio Bonet, director del Club d'Exportadors i Inversors, els membres del qual representen el 20% del PIB espanyol. "Des de final del 2018, aquest esforç per augmentar les exportacions està arribant al final", comenta. "De fet", continua, "el primer trimestre vam vendre el 0,4% menys a Itàlia, un dels nostres grans clients, les exportacions a Alemanya van caure el 3,9%, el 15,8% les destinades a l'Orient Mitjà i les dirigides a Turquia, com a conseqüència de la greu crisi econòmica del país i la devaluació de la seva moneda, s'han reduït el 32%". Fins i tot també van caure en volum: l'1,7%, en apujar els preus just aquest 1,7%.

Així doncs, el dèficit comercial va superar els 11.000 milions d'euros, el 10,9% més fins a l'abril. Com a efecte dòmino, el deute extern creix al 169% del PIB. En tancar el primer trimestre de l'any, Espanya devia de l'exterior 2.058 bilions d'euros, el seu màxim històric, i 43.000 milions més que el 2018.

Estancades com estan, les exportacions només van aconseguir un creixement del 0,9% en el primer trimestre de l'any, fins als 95.778.000 d'euros, mentre que en l'altre braç de la balança les importacions van ascendir l'1,9%.

Antonio Bonet, del Club d'Exportadors i Inversors, atribueix part d'aquest estancament al problema enquistat de la productivitat espanyola. "I si s'estanca la productivitat, la competitivitat pateix", raona. El president d'aquest consorci acusa la falta de reformes estructurals. "Dels sistemes laboral i financer", concreta.

Amb tot, reconeix la confiança que ha insuflat al sector la recent associació UE-Mercosur i la seva important pota comercial. Amb aquest acord, els dos principals processos d'integració econòmica que hi ha actualment creen un mercat de gairebé 800 milions de consumidors, "en què Espanya, per llaços culturals i idiomàtics, porta la veu cantant", apunta. "En termes relatius", continua, "Mercosur ha perdut importància en el nostre comerç exterior". El volem recuperar, exhorta. El Club d'Exportadors recorda que les vendes de mercaderies a aquest mercat el 2018 van arribar als 3.920 milions d'euros (l'1,40% del total de les exportacions espanyoles), el que col·loca Espanya com el quart proveïdor de la UE a Mercosur, darrere d'Alemanya, França i Itàlia.

Diferències entre sectors

Per sectors, cadascun explica la situació en funció de com li va. Mentre que les vendes a l'exterior del sector de l'automòbil es van desplomar el 7,3%, les de pernil baten rècord amb el 10% més, el que es tradueix en 65.371 tones venudes principalment a França, Alemanya i Portugal, a canvi de més de 500 milions d'euros. Xina, el gran supermercat del món, li ha agafat també el gust al xoriço espanyol, afavorit per la pesta porcina africana, fins disparar-se el 42% les vendes de porcí en aquell país.

També les exportacions de vi van caure el 5,8% en els primers mesos de campanya, segons l'informe de l'Observatori Espanyol del Mercat del Vi (OEMV). Al tèxtil tampoc se li ha donat bé el 2019, amb un descens del 20% de les vendes a l'exterior. Al costat invers de la taula, cervesa (+ 3%), ginebra (+ 30%) i maduixes (+ 9,2%) viuen el millor moment exportador, amb pujades, en el cas dels dos últims productes, mai vistes. I de màxima rellevància per al sector és l'important contracte de compra de trens que Egipte va signar el maig amb Talgo per import de 158 milions d'euros.

D'aquí a final d'any, les previsions auguren una desacceleració contínua de les exportacions espanyoles. Amb tot i des d'una aresta optimista, el Club d'Exportadors espera que la posada en marxa de polítiques integrals de suport a l'empresa "enfocades a la consolidació de la presència exterior, la millora de la productivitat i competitivitat, el creixement i la diversificació de mercats i productes tinguin reflex en una bona evolució de les vendes a l'exterior".